ReLAtoria:
Cures i Creació

Escrita per Arantza Labuena

La Taula de Cures i Creació, una construcció col·lectiva s’emmarca dins la IX Edició del CÍTRIC, Cicle de Cultura Crítica i Popular de l’Ateneu Popular de 9 Barris, el 24 de Febrer de 2023.

Les ponents són:

Griselda Juncà, artista de circ. Forma part de la companyia d'Hotel Locandi i del col·lectiu La Persiana, on també exerceix tasques de producció. Com a intèrpret ha participat en diferents espectacles tant de circ com de teatre i actualment es troba immersa en la creació d'una nova peça amb la seva companyia.

Conchita Pons Dissenyadora d’il·luminació, producció tècnica i tècnica d'escenari.  En la actualitat s'encarrega de l'acompanyament tècnic en processos de creació com a Coordinadora tècnica de Graner, Centre de Creació de dansa i arts vives.

Aina Juanet, productora d'arts escèniques, actualment treballa a la Nau Ivanow en l'acompanyament creatiu i de gestió i amb les companyies teatrals Hermanas Picohueso i La Material Teatre. És impulsora de la Xarxa de Professionals de la Producció d'Arts Escèniques de Catalunya.

La FILA 0 està composada per:

Miquel Barcelona, coreògraf i ballarí.

Javi Casado i Naroa Gómez, de l’Ateneu Popular 9 Barris

Víctor Bobadilla, de La Central del Circ

Cristina Tascón, de l’ APCC

Gloriana Sánchez, de la CIPAC

Arantza Labuena, artista multidisciplinar.

Com a representant del Grup de Treball de Cures, grup impulsor d’aquesta taula, hi ha la Naroa Gómez, Tècnica de Recursos (Humans i de finançament) de l’Ateneu Popular de 9 Barris.

Modera la taula la Gràcia Camps Miró, productora independent, impulsora de la Xarxa de Professionals de la Producció d'Arts Escèniques de Catalunya i Gestora d’espais a l’Ateneu Popular de 9 Barris i membre del Grup de Treball de Cures.

Aquest espai sorgeix de la necessitat de construir i generar pensament de manera col·lectiva a través de compartir coneixement i experiències. I, potser, aquest compartir coneixement i experiències, compartir els recursos que es tenen i fer-ho de manera col·lectiva, també forma part d’aquest ampli conjunt que són les cures.

Però, què són les cures?

Abordem aquest tema des de les experiències pròpies de les ponents, deixant molt clar que encara no sabem ben bé a què ens referim quan diem la paraula cures, sobretot, quan les anomenem dins de les arts escèniques i en concret, dins l’àmbit del circ. ¿Ens referim a benestar personal, benestar físic, relacional o emocional? ¿Ens referim a unes condicions laborals adequades, contractuals, salarials, espaials o tècniques? Doncs segurament ens estem referint a tot això i a molt més, a un espectre molt ampli que, a dia d’avui, ens genera més preguntes que respostes.

Concordem que encara no tenim prou vocabulari per anomenar les cures i que és molt difícil parlar d’allò que encara no té nom. Sabem però, que és un tema del què es comença a parlar i que tot just en comença a haver-hi persones que teoritzen al voltant i deixen les seves reflexions escrites, com la Carolina Campos al seu llibre Interrogar al acompañar.

La moderadora ha llençat a les ponents vàries preguntes a la taula que podem dividir en 3 apartats:

• Quines especificitats té el circ a nivell de necessitats de cures?
• Des del lloc de producció, artista, tècnica, quines necessitats específiques de cures creus que s’han de tenir en compte? Quines mancances/males pràctiques t'has trobat en el passat?
• Quines eines creus que poden abordar aquestes mancances?

1. Quines especificitats té el circ a nivell de necessitats de cures?

La primera evidència amb la que ens trobem és la necessitat de la cura del cos: principal eina de treball. Les artistes de circ treballen portant el seu cos al límit i això requereix d’unes cures específiques.

• I què passa quan aquest objecte de treball, el cos, envelleix? A diferència d’altres professions, quan el cos d’una artista de circ es fa gran no pot continuar de la mateixa manera la seva activitat professional. Les necessitats de transició professional que sorgeixen són molt específiques i van en paral·lel a les necessitats de les artistes de la dansa. 
• El risc i el perill van de la mà de la professió del circ. En quant a aspectes tècnics i de seguretat, és evident la necessitat imperiosa que comporta posar una cura molt atenta.  
• És per això, i per la precarietat econòmica a la que està abocada la professió,  que sovint les artistes de circ són les primeres en arribar a un muntatge i les últimes en marxar, assumint tasques que, en principi, no els hi són pròpies, extralimitant el seu paper dins d’un mateix projecte artístic.
• Les situacions de risc, les pors, les relacions que es creen entre moltes parelles de treball, que estan constantment i literal salvant-se la vida, requereixen d’una especial atenció de cura.  Les eines de gestió emocional són una necessitat específica d’aquest àmbit professional.
• La categoria laboral del circ és considerada inferior que altres disciplines artístiques. Això implica grans desigualtats contractuals i de condicions econòmiques dins d’equips multidisciplinars, especialment als teatres públics. Prendre mesures a nivell legal que intentin solventar aquest greuge és un acte de cura.

2. Des del lloc de producció, artista, tècnica, quines mancances/males pràctiques t'has trobat en el passat?

• Manca de temps i exigència de qualitat
• Mala planificació
• Manca d’informació
• Desencontres personals significatius dins el procés de creació, relacions d’abús de poder i inclús haver de treballar amb el que avui coneixem com a relacions tòxiques.
• Actituds masclistes
• Actituds classistes
• Actituds racistes
• La complexitat de la burocràcia
• Desigualtats econòmiques i contractuals
• La distància física entre les artistes i l’equip de gestió
• Assumir més tasques de les que corresponen i de les que es poden assumir
• Mala comunicació i/o manca entre les persones que conformen l’equip
• Presa de decisions en moments d’estrès
• L’estrès en sí mateix
• Treball amb material sensible (vulnerabilitats, pors, desitjos, emocions contradictòries, egos,...)
• Manca d’empatia per no saber què fa l’altra, quines són les dificultats amb les que es troba a les seves tasques

3. Quines eines creus que poden abordar aquestes mancances?

UNA PRIMERA REUNIÓ on estiguin totes les persones implicades en el procés de creació fins l’exhibició seria una bona eina. Una primera trobada on tothom es pugui posar cara i personalitzar el que després seran cadenes interminables de mails, i, sobre tot, una reunió on pugui quedar clar que la companyia és tothom de l’equip, no només la gent que puja a l’escenari.

En aquesta primera reunió també es pot aprofitar per DEFINIR ELS ROLS que cadascú desenvoluparà. Molts processos es veuen afectats negativament per la manca de claredat en les tasques i en els límits de cadascun dels professionals. Anomenar-los, emmarcar-los, definir les tasques, fer llistes i compartir-les amb l’equip pot afavorir el procés.

En equips tècnics de grans muntatges en què hi ha persones que només treballen un dia, es pot reunir a l’equip abans de començar el muntatge i fer una breu explicació de la globalitat del projecte i POSAR UN OBJECTIU COMÚ i, de la mateixa manera que en els equips de creació, intentar definir les tasques corresponents a cada persona (tot i que vinguin només per un dia!).

A l’inici del procés de creació pot resultar convenient generar entre tot l’equip una mena d’ACORD DE CONVIVÈNCIA, una mena de CONTRACTE, un DOCUMENT VIU en el que estiguin anomenades les diferents necessitats, expectatives i acords als que arribi l’equip per afavorir una bona convivència i un bon ambient de treball. Es poden incloure necessitats personals, grupals, artístiques, aspectes pràctics i logístics i totes aquelles qüestions que creiem que ens influeixen en un procés de creació escènica.

L’abordatge de LA COMUNICACIÓ és una de les qüestions que clarament influeixen més transversalment en un procés de creació escènica. Atendre i donar espai a la COMUNICACIÓ I L’ESCOLTA ACTIVES i no donar per suposat que tothom parla el mateix llenguatge pot estalviar malentesos i expectatives no complertes. Per la gestió de la comunicació trobem diferents i diverses eines:

En els equips més grans, o de relacions més complexes (ja bé perquè treballin a distància, o perquè els seus àmbits professionals siguin molt distants) poden ajudar FIGURES MEDIADORES entre l’equip d’artistes i tècnics i l’equip de l’àmbit administratiu. Un regidor d’assajos, per exemple, pot ser l’encarregat de compartir i traslladar la informació entre tots els agents implicats.

Planificar REUNIONS SETMANALS de tot l’equip SENSE POR A PERDRE TEMPS per la creació i per la gestió afavoreix que la comunicació, i del que d’ella se’n deriva,  sigui molt més fluida.   Amb freqüència es té la creença que parar a preguntar-se com estem és una pèrdua de temps. Perquè parar-se és antiproductiu i,  qualsevol cosa antiproductiva, en termes de producció, té manca de valor. Mentre l’equip s’atura, no està produint, i no produir no és factible, no és socialment acceptable. Aquesta és la sensació. I, ben al contrari, afavorir un espai per la comunicació i la participació, on l’equip es pugui aturar i qüestionar-se què està fent i com ho està fent, crear un espai on es puguin actualitzar els sentirs individuals i col·lectius i on tingui cabuda la informació del que cadascú està fent, deixa ESPAI PER L’EMPATIA I L’ESCOLTA ACTIVA. Saber com està l’altre, què fa i com ho fa, agilitza la comunicació i afavoreix exponencialment la  feina, tant en l’equip artístic com en el de gestió.

En la mateixa línia d’afavorir la comunicació, una altra eina poderosíssima i casi invisible són ELS ESPAIS INFORMALS I LÚDICS com espais on les cures estan al centre. Obrir i potenciar els espais del dinar, del descans, de la birra, del piti, espais on l’actualització i la comunicació són directes i d’ambient distés, afavoreix directament el benestar de les persones que conformen l’equip.

També és essencial dins el procés de cures OBRIR ESPAIS DE REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS EN SÍ MATEIX on tots els agents implicats puguin dir el seu parer. Una actualització de com s’estan portant a terme les tasques i com s’estan abordant els objectius. Un espai, no només per reflexionar, sinó també per revisar, redefinir i, en definitiva, per actualitzar el propi procés i les formes d’abordar-lo.

Reflexionar i revisar sobre el procés de creació en sí mateix i REVISAR L’OBRA en CLAU FEMINISTA serà essencial per abordar un procés de cures complert. Fer-ho des d’una perspectiva transfeminista, ecofeminista i INTERSECCIONAL, ens donarà pistes més que necessàries per saber si estem tenint en compte els eixos de raça, classe i gènere a l’hora d’abordar l’obra i les relacions interpersonals dins i fora l’equip de treball.  

La bona GESTIÓ DEL TEMPS i la comunicació del CALENDARI i L’HORARI i el seu compliment és un altre dels punts importants a tenir en compte quan es posa l’atenció en les cures. Fer saber a l’equip quan comença i quan acaba el seu horari laboral i complir-ho és imprescindible.

Una BONA PLANIFICACIÓ del MUNTATGE TÈCNIC també és un must en el decàleg bàsic de les cures. La planificació de muntatge és essencial per estalviar-nos, no només l’estrès i els imprevistos d’última hora, sinó també per estalviar-nos possibles accidents. L’objectiu de la bona planificació és ALLIBERAR al màxim L’ESTRÈS DE l’ESCENARI. Un dia de muntatge, les necessitats tècniques s’emporten el 70% del temps i de l’atenció, la resta de temps quedarà per la creació i, tot el que s’hagi pogut preveure prèviament traurà nervis de l’escenari. En aquest cas, treure nervis de l’escenari, vol dir que els tècnics que han de pujar a grans alçades, o que han de carregar i descarregar molt de pes, no ho hagin de fer a contrarellotge, arribant fins i tot a posar en perill les seves vides.

Per poder dissenyar una bona planificació de muntatge, s’ha de tenir en compte el pressupost amb el que es compta, els recursos humans i econòmics, el temps del que es disposa per muntar, s’han de tenir en compte aspectes com la càrrega i descàrrega d’elements voluminosos, i el temps que necessitaran tenir els artistes l’escenari muntat i enllestit per poder provar o escalfar o fer-se’l seu. Per això, tornem a un dels punts calents de les cures LA COMUNICACIÓ. L’equip de gestió i producció ha de poder facilitar tota la informació a la persona encarregada de planificar el muntatge.

Més eines essencials són:

• No perdre de vista i POSAR L’ATENCIÓ EN EL PROCÉS I NO NOMÉS EN EL PRODUCTE FINAL.
• POSAR ELS RECURSOS ADEQUATS A L’ABAST DE QUI ELS NECESSITA.
• EXIGIR IGUALTAT CONTRACTUAL I ECONÒMICA i LLUITAR PER UNES CONDICIONS LABORALS EQUITATIVES.
• Intentar INCLOURE LES CURES DES DE LA FORMACIÓ, i fer-ho des del principi i des dels diferents agents implicats: el professorat que dóna les classes i des de l’entitat que acull l’activitat formativa. És molt important que les artistes, productores, gestores i tècniques en formació tinguin clar des del principi que les cures han d’estar al centre de la creació.
• I no passar per alt LA IMPORTÀNCIA DELS AFECTES, que actuen de forma transversal i influeixen en la presa de decisions i en les relacions interpersonals durant tot el procés.
• I, per acabar, si la primera necessitat específica amb què ens trobem davant d’una creació de circ és la cura del cos, és la primera necessitat que hauríem d’intentar atendre POSANT A L’ABAST PROFESSIONALS que acompanyin el procés des d’una VESSANT DE LA SALUT FÍSICA (fisioterapeutes, osteòpates,..) destinant part del pressupost al bon manteniment, exactament igual que es fa amb els aparells tècnics, o intentar pactar reduccions i descomptes pel personal que ho requereixi.

Igualment es poden posar a l’abast professionals que acompanyin els processos des d’una VESSANT DE LA SALUT PSICOLÒGICA que acompanyin en la GESTIÓ DE L’ESTRÉS i DE LA POR, la por física, la por a prendre decisions, les vulnerabilitats i ferides que puguin sorgir en un moment determinat de la creació.

També es parla del servei d’acompanyament professional especialitzat que ofereix la APCC en el procés de transició professional.

ALGUNES CONCLUSIONS NO CONCLOENTS:

Veiem com l’aplicació de les cures es fa de forma natural i que a cuidar s’aprèn a mesura que s’ensopega i es rectifica, a mesura que es treballa amb altra gent i es creix, a mesura que es treballa a diferents rols i es pot practicar l’empatia, i, sobretot, s’aprèn quan et dones el temps de parar, analitzar i repensar la pràctica.

Vivim en un món en el que les cures no són al centre, de fet son invisibles. Es dona valor a les tasques productives però no a les que les sostenen, però en realitat unes no existeixen sense les altres. Per tant, en l’àmbit professional passa el mateix. Les cures no es veuen, però signifiquen una gran diferència en la forma com es treballa i en les seqüeles que deixen els processos de creació en les persones.

Per tant, hem de POSAR RADICALMENT LES CURES AL CENTRE, dotar-nos d’eines i recursos per aprendre activament a cuidar els projectes, entendre’ns com a éssers interdependents i vulnerables, i amb capacitat de cuidar-nos mútuament per aconseguir els millors resultats en els millors dels processos. Hem d’aconseguir que EL CIRC I LA VIDA no només siguin compatibles sinó que es retroalimentin.

CONTINUÏTAT. Aquest espai de reflexió conjunta ens ha deixat obertes algunes preguntes com ¿com es poden incorporar les cures al procés de creació des del seu inici, és a dir, des del plantejament de les convocatòries, des del disseny dels terminis de presentació, des dels processos competitius de selecció? ¿Com es poden afavorir uns processos de col·laboració i de diàleg i no de competició?  I, sobretot, ens ha provocat ganes d’aprofundir en el tema i ens proposem continuar i buscar possibles aliances entre les institucions que avui en dia estan directament implicades en la creació, com són les fàbriques de creació i els agents independents com artistes, productores i gestores.

Aquest no és ni un apunt ni un gest qualsevol, sinó la primera evidència de que les cures van en una clara direcció: pensar en l’altre, pensar en el seu benestar i avançar-nos a les seves possibles necessitats intentant solucionar-les amb anticipació.

Podeu consultar el vídeo complet aquí, realitzat per Bruna Cooperativa: