10 de març 2023

Sense el circ, no.

Avantprojecte de Llei d’Ensenyaments Artístics

Ens pensàvem que el circ era, finalment, una art escènica tant reconeguda com qualsevol altra. Però es veu que encara no ho és.

El circ no es menciona expressament a l'avantprojecte de la Llei d'Ensenyaments Artístics, aprovat pel Consell de Ministres del Govern espanyol, que regularà les condicions bàsiques de l'organització d’aquests estudis i permetrà integrar-los plenament dins l'Espai Europeu d'Educació Superior. Hi són la música, el teatre i la dansa, i s’incorporen estudis vinculats a l’audiovisual, juntament amb altres arts i oficis; però no el circ.

El circ és un art i, com a tal, necessita ser ensenyat i après, pensat, qüestionat, experimentat i investigat des de les seves especificitats.

El circ és un art i qui vulgui fer-ne el seu ofici hauria de poder tenir accés a una formació superior de qualitat, com s’esperaria de qualsevol altre camp professional —val a dir que no es tracta, tan sols, d'una qüestió de drets (que també, perquè l’educació artística és un dret cultural), sinó de manca de visió estratègica i de projecció de futur com a societat.

La falta d'ensenyament superior en circ a Catalunya i a l'estat espanyol ha generat i continuarà generant una fuga de talent important al llarg de les dècades: quants i quantes artistes de casa nostra han marxat per estudiar i treballar a altres països on el sistema educatiu i la societat reconeixen el circ i les arts en general en igualtat de condicions que altres camps professionals i de coneixement? Quantes no gosen tornar perquè aquí ni tan sols se’ls homologuen les titulacions cursades fora, que a casa nostra tenen la mateixa validesa acadèmica que un paper mullat?

La falta d'ensenyament superior en circ a Catalunya i l’estat espanyol impedirà que es puguin desenvolupar espais per a la producció de coneixement i recerca que podrien generar, al seu torn, recursos i estímuls per als creadors i creadores, així com per al conjunt de la comunitat acadèmica i cultural.

Per tant, deixar el circ fora de l'ensenyament superior és perdre l'oportunitat d'intercanviar metodologies i pensament amb altres països europeus on el circ sí que s'ensenya a la universitat o a escoles nacionals. És continuar empenyent el talent nacional a fugir per tenir dret i accés a uns estudis superiors en circ. I una part d’aquest talent, sí, potser tornarà algun dia, però la resta crearà obres reconegudes internacionalment al seu país d’adopció.

Cal que l’administració i la classe política escoltin el sector, i que hi treballin de costat per introduir el circ a la Llei d’Ensenyaments Artístics: sense circ no hi hauria una veritable modernització del sistema educatiu pel que fa a les arts, no podrem equiparar-nos als nostres veïns europeus, ni generar un ecosistema professional sostenible i favorable pel nostre talent, situant l’educació a la base de tot.

Sense el circ, no.