Caravana de Cultures
Per tal de completar els materials que vam publicar el passat mes de maig sobre la Caravana de Cultures, volem aprofundir en el seu record. La Caravana va tenir lloc a l’Ateneu i els seus voltants entre el 7 i el 10 de maig de 1998, però l'organització de l'esdeveniment va ser assumida per moltes altres persones, contribuint a donar-li una dimensió molt més potent i diversa. Aquesta àmplia participació la va convertir en una ambiciosa proposta que va superar els límits del barri i es va projectar a la resta de Barcelona. La Caravana de Cultures va ser al mateix temps una festa i una manera d'entendre les coses, un espai per gaudir i també per debatre, on van confluir un determinat model de gestió i una aposta cultural molt concreta.
La dècada dels noranta s'acostava a la seva fi i, a mesura que el segle XX s'acomiadava, diversos projectes culturals avançaven amb força a Nou Barris. Després de quatre anys de rodatge amb el nou edifici de l’Ateneu, una gran quantitat de grups donaven vida a l'equipament, que es trobava molt estructurat, amb una gestora i una comissió de programació molt potents i moltíssima activitat. És en aquest context en el que va aparèixer la proposta d'acollir la Caravanne des Quartiers, un projecte cultural que havia nascut en les banlieus franceses al 1989 amb l'objectiu de portar la cultura als barris perifèrics de la ciutats europees. La Coordinadora Cultural de 9 Barris, zona centre, va ser l'encarregada de contactar amb aquesta organització i portar la proposta al barri, convidant-los a participar en l'edició de la Cultura va de Festa de 1997. La Coordinadora havia estat creada el 1988 per unificar els esforços entre els diferents associacions culturals de Nou Barris i coordinar els celebracions locals anuals. Es va legalitzar al 1995 i fins a 1996 es va dedicar pràcticament a organitzar festes de cicle anual en el districte com el Carnestoltes, La Cultura va de Festa, Sant Joan i la Nit d’Ànimes. No obstant això, la Coordinadora va néixer també amb la voluntat de crear línies de treball i polítiques culturals i la Caravana va ser una expressió d'això.
Acompanyant el lideratge de la Coordinadora Cultural de Nou Barris, van participar també de l'organització de l'esdeveniment la Caravanne des Quartiers i de l’Associació de Circ de Catalunya, les quals van impulsar juntes un projecte que va ser pensat des de la perifèria de Barcelona, dirigit a la ciutat i la seva àrea metropolitana. D'aquesta manera, a la primavera de 1998 van apostar per convertir el parc de Roquetes i l’Ateneu en l'escenari de les tres festes que es van sumar per donar vida i contingut a la Caravana de Cultures: La Caravanne des Quartiers, la 7ª Festa del Circ i La Cultura va de Festa, la tradicional fira d'entitats de Nou Barris que des de 1980 es celebra cada any al Parc de la Guineueta. Aquesta organització basada en tres eixos, va permetre aglutinar una realitat molt rica i plural. Sens dubte aquell va ser el projecte més potent que havia dut a terme fins aleshores la Coordinadora i el major esdeveniment cultural ocorregut en el districte des de les famoses 30 hores de 1977 i 1978.
Per fer-ho possible es va crear amb mesos d'antelació una comissió organitzadora, composta per diverses comissions de treball. La Caravana de Cultures va ser una iniciativa produïda des del món associatiu de Nou Barris, gestionada des de la participació voluntària d'un nombrós equip de persones i amb el repte de crear un acte festiu que trenqués amb alguns conceptes: és possible produir grans esdeveniments culturals des de la perifèria i a més fer-ho sense estructures professionals o dirigides des de l'administració pública. Dins d'aquesta aposta per les produccions culturals nascudes a les perifèries, es va tenir en compte que els preus fossin populars.
La Caravana va consistir en un esdeveniment cultural innovador, d'intensa projecció social, en un ambient festiu i on van poder promoure's els valors de la solidaritat i de la convivència entre tots els que van voler participar. Al llarg dels quatre dies de festa, en els quals va haver-hi set escenaris, es van mobilitzar 400 voluntaris, van actuar 200 artistes i van assistir uns 12.000 espectadors. Va haver-hi una gran participació de francesos de la Caravanne donis Quartiers, de gallecs del col·lectiu Galícia Tropical, una carpa de circ amb exhibicions de circ equestre, castellers, skate park, concerts, debats... Va ser tot un esdeveniment popular i massiu, una mescla de cultures, on Nou Barris va irradiar i va mostrar a la ciutat alguna cosa que no succeïa des de les 30 hores, un esperit d'innovació, participació i construcció col·lectiva.
Els objectius plantejats van ser diversos i la majoria es van complir, com per exemple afavorir el teixit social de Nou Barris i de l'àrea metropolitana, en tant que perifèries d'una gran ciutat europea. No obstant això, alguna gent va fer una valoració negativa del canvi de la Cultura va de Festa a l’Ateneu, en comptes de celebrar-la com cada any al Parc de la Guineueta. D'altra banda, haver pogut facilitar l'intercanvi cultural i vivencial entre diferents cultures va ser viscut com un encert. La Caravana va suposar una manera d'obrir Nou Barris a la ciutat, al cinturó metropolità de Barcelona i a Europa, per recollir el que estava passant en aquests moments en el panorama cultural i al mateix temps portar als barris l'art i la cultura. Encara que la Caravanne va continuar el seu camí pel món, avui dia la seguim recordant amb nostalgia des de Nou Barris.
