inici » Noticies » Reflexions a propòsit de les Jornades Cultura Viva, organitzades per l’Icub

notícies mes recents

1 de juliol de 2020
18 de juny de 2020
12 de juny de 2020

Reflexions a propòsit de les Jornades Cultura Viva, organitzades per l’Icub

Durant els dies 1 i 2 de març, és van celebrar les Jornades Cultura Viva organitzades per l’Icub. Realitzades a la Fabra i Coats, constaven de tallers pràctics al matí i conferències a la tarda en 4 grans blocs temàtics; valors i economies de la cultura, laboratoris de la ciutadania, institucions de la memòria, i gestió comunitària de la cultura, des de l’Ateneu varem participar en aquesta darrera taula/taller de treball.                                            

A partir d’aquesta participació volem compartir algunes reflexions.

En els seu moment, teníem dubtes respecte els objectius de les jornades, a qui s'adreçaven, a qui es volia vincular, com s’havien definit quins eren els debats necessaris, com s'elaboren les propostes, quin recorregut s’havia fet per definir el programa...? Dubtes que varem compartir amb els organitzadors prèviament a la celebració de les jornades. Malgrat això varem voler ser-hi presents.

Encara ara, després de les jornades, i més enllà d’una genèrica contribució al PAM o al Pla de Cultures, seguim sense acabar de conèixer quin era l’objectiu i encara més, la proposta o pla de treball de l’ICUB o de l’equip de govern actual respecte a la Gestió comunitària en concret i respecte a la projecte cultural de la ciutat en general.

Per altra banda, pel que fa a les propostes de participants i temàtiques, detectàvem poca pluralitat; es relacionaven persones d'un mateix entorn: govern de la ciutat, Barcelona en Comú, entitats afins,... les jornades no reflectien la diversitat de projectes i propostes culturals de la ciutat i queien en una certa autoreferencialitat i en aportacions individuals-curriculars, no de projectes col·lectius.

Entenem que si unes jornades s'organitzen com a Ajuntament de Barcelona- ICUB haurien de reconèixer més  la diversitat de la ciutat i els projectes col·lectius per davant de les persones.

En definitiva, coincideixen diferents elements:

a) el dubte sobre el sentit i objectiu de les jornades: reflexionar? Posar a debat? Proposar? definir el Pla de cultures? b) poc reconeixement i presència treballada dels diferents projectes de la ciutat i c) un acte gestionat a través de terceres entitats/persones que fan l’organització i convocatòria, cosa que dificulta saber quins són els canals d’interlocució entre la institució i els diferents projectes.

De fet, seria interessant que aquests processos es realitzessin amb voluntat d’interpel·lar al teixit cultural de la ciutat, aquest fet implicaria també poder fer les jornades en moments on tothom hi pugui venir (els tallers eren dimarts i dimecres al matí). Explicar els objectius d’avantmà. I a la vegada, ser transparents amb els processos i resultats, polítics i econòmics, establint també pautes de retorn i de seguiment de les conclusions, fet que ara mateix desconeixem.

Entenem que alguns dels elements propis de la gestió comunitària; obertura, democràcia, transparència, lògica de procés, respecte als tempos de la participació, etc. s’haurien de donar també en les pràctiques institucionals si és que aquestes precisament es fan promotores de la idea. Ens hem trobat tot el contrari.