Gent gran, circ i confinament.

El Gran Circ és un espai que obre les portes a persones majors de 60 anys i que convida a provar i a experimentar per tal de desmuntar estereotips associats a l'envelliment. L'experiència comença l'any 2018 i es construeix amb la participació dels Plans Comunitaris de Verdum i Roquetes, l'Institut Escola Trinitat Nova, el Casal de Gent Gran de Roquetes, l'Agència de la Salut Pública de Barcelona i l'Ateneu Popular 9 Barris.
En el moment que es va constituir aquest grup motor, es va prendre com una oportunitat per repensar la concepció d'envelliment, posant la persona al centre i prenent com a punt de partida les seves capacitats i el potencial de les xarxes de relació informals.
Així, els objectius que es marquen estan relacionats amb:

1. La millora de l'esquema corporal i psicomotriu per millorar la qualitat de vida a través de l'envelliment actiu.
2. Incidir sobre situacions d'aïllament i solitud sobrevinguda, a través de l'establiment de xarxes de suport informals.
3. Apropar les participants als recursos i equipaments del barri, generant participació activa i de continuïtat.
4. Desvetllar interessos artístics i culturals a través de l'experiència vivencial.

La proposta es va anar cuinant a foc lent, prenent el concepte de salut en un sentit holístic que atén diferents dimensions del benestar, com són la física, l'emocional i la relacional-comunitària. Com a vehicle per fer-ho es va escollir el circ, per l'ampli ventall de possibilitats que ens brinden les tècniques circenses, que permeten que tothom s'hi trobi còmode en funció de les seves capacitats. Però també pel potencial creatiu que aquesta art escènica podia aportar a l'experiència.

A més, es va apostar per engegar-ho com un espai intergeneracional, on l'alumnat de 1er d'ESO de l'Institut Escola Trinitat Nova comparteix espais de pràctica de les tècniques de circ. Així adolescents i grans es troben per experimentar, aprendre i compartir.
Així, cal assenyalar la creació conjunta d'un espectacle a través d'aquest espai intergeneracional, que té lloc durant la Festa Major de Trinitat Nova. D'aquesta manera, volem promoure l'apoderament i reforçar l'autoconcepte i la consolidació identitària, gràcies a la superació de barreres físiques i mentals i el trencament de prejudicis i estereotips vinculats a l'envelliment i a les persones grans.

Segons les valoracions de les mateixes participants, el tret distintiu d'aquest espai de circ és que posa en relleu la importància de la cooperació i l'ajuda mútua. A més, també assenyalen la riquesa d'iniciatives, espais i activitats que hi ha al barri, posant-les en valor per ser properes i accessibles.
Prenent en consideració el moment actual, l'emergència sanitària que estem vivint ens ha portat, a reflexionar i adaptar-nos per poder continuar amb la nostra tasca amb seguretat i parant atenció al fet que ningú no quedi exclòs. En aquest sentit, El Gran Circ no s'atura, pel que continuem fent els tallers de circ de forma virtual. Apostem per seguir enfortint les nostres xarxes de suport i per seguir donant espai al moviment, a la creativitat i a l'autocura, ara des de casa... Per fer-ho, cada setmana ens truquem per telèfon per veure com estem, com anem o simplement per xerrar una estona. A banda d'això, la passada setmana vam engegar els tallers virtuals, que consisteixen en petites píndoles amb exercicis i recomanacions per practicar circ a casa. Cada setmana compartim una d'aquestes píndoles i acabarem amb un petit espectacle en vídeo que s'anirà creant al llarg de les setmanes vinents amb molta estima.

Per altra banda, durant els més de dos mesos que portem d'Estat d'Alarma, s'ha anat repetint la consigna que el virus Covid-19 ens afecta a totes per igual i que no entén de classes ni de fronteres, però la veritat és que hi ha un gran biaix entre les zones més benestants de la ciutat i les més empobrides. Així, si parem atenció a les dades de l'Agència de la Salut Pública de Barcelona, podem observar que la incidència acumulada de la Covid-19 a Roquetes és de 1.152 casos per 100.000 habitants, quan a Barcelona és de 720 per cada 100.000 habitants, i al barri de Pedralbes és de 486. No parlem per tant, únicament de col·lectius de risc sanitari, sinó que parlem de població en general dividida en territoris amb més o menys recursos, tal com s'explica a l'informe "COVID-19 a Nou Barris. Per què la Covid-19 entén de classes".

És un fet que la situació econòmica i social de Nou Barris és desfavorable respecte a la resta de la ciutat i això impacta directament en la salut dels seus veïns i veïnes. Així mateix, la situació de crisi sanitària generada arran de la Covid-19 impacta en major mesura a les persones d'aquests barris, que ja es troben més vulnerabilitzades pels efectes de les desigualtats estructurals. Podem assenyalar exemples concrets com viure en habitatges que no permeten un bon confinament, o el fet que moltes persones d'aquests barris fan tasques considerades essencials (auxiliars, gericultores, cuidadores, treballadores de supermercats...), que han seguit treballant de forma presencial, sovint fent jornades més llargues, amb la sobreexposició que això comporta. A més, es tracta de sectors més feminitzats, el que explica la incidència més gran del virus en dones, tot i haver-hi més defuncions d'homes.

En aquest sentit, un dels indicadors que s'ha fet servir per il·lustrar aquesta situació al llarg dels darrers anys, és la taxa d'esperança de vida, essent les dels districtes de Nou Barris i Ciutat Vella les que presenten l'índex més baix (80 i 78 anys respectivament), en contraposició amb Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, amb l'índex més alt de la ciutat (82 i 83 anys respectivament), segons dades de l'Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona de l'any 2019. Pot ser aquesta diferència, no sembla del tot significativa però si prenem en consideració les dades de l'informe "La salut als districtes" de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (2013), les principals causes de mort en homes d'entre 45-74 anys al districte de Nou Barris són patologies considerades factors de risc davant la Covid-19, com ara el càncer de pulmó i la malaltia isquèmica del cor (sovint associades a estils de vida relacionats amb situacions més precàries). Dades d'un altre informe del 2015, destaquen que els homes amb mala salut percebuda a partir dels 65 anys són un 60,5% a Nou Barris, vers el 30,5% a Barcelona. Per tant, no podem parlar sols d'anys d'esperança de vida, sinó de la qualitat de la mateixa i és aquí on rau una gran desigualtat.

A més, en el context actual, l'aïllament social de la gent gran davant la Covid-19 és un problema afegit al qual cal parar molta atenció, ja que comporta la desvinculació de la persona respecte de la comunitat propera i dificulta l'accés a les xarxes de suport mutu que suposen l'última opció per cobrir les necessitats bàsiques allà on en els serveis assistencials no arriben.

Aquesta situació és nova per totes i ens encarem amb moltes incògnites, com ara: Què podem aportar? On hem de situar les prioritats? Com integrem la via telemàtica a les cures? Esperem poder-les respondre a través de la pràctica i amb el suport de la xarxa comunitària, que ha estat a l'altura des de l'inici d'aquesta crisi. De fet, mai ha deixat d'estar-ho... Relacions de veïnatge i suport mutu, seran ingredients essencials de la recepta per afrontar els reptes que venen i els que vindran. Així, volem seguir teixint vincles i treballarem fort per reprendre (parant atenció en la seguretat) els espais presencials, per seguir fent pinya i cuidant-nos les unes a les altres.

Podeu veure dades de com afecta la Covid-19 a la població de Barcelona aquí: https://www.aspb.cat/docs/COVID19aldiaBCN/