Entrevista a Teatro Chevere

TEATRO CHEVERE FARÀ UN TALLER DEBAT SOBRE LA CREACIÓ I EL TEATRE CRÍTIC DISSABTE 17 A LES 19H

Entrevista publicada a la Directa nº 376.

Parlem amb Xesus Ron de Teatro Chevere, de l’espectacle que presentaran aquest cap de setmana, Eurozone. Però també del recen Premio Nacional de Teatro que han rebut, de la persecució a la que van ser sotmesos per part del PP de Santiago de Compostela o del paper del Teatre en un moment com l’actual.

 - En un moment en què les produccions de teatre tendeixen a ser més petites, reduint  ntèrprets per minimitzar la despesa en gira, Per què vau decidir fer Eurozone, amb 8 persones en escena?

Contra una crisi imposada per les elits, ambició sense límits des de la base. Quan pretenen que fem la guerra cadascú pel nostre compte, apostem per la unió. Davant l'individu i el monòleg, reivindiquem el grup i la conversa oberta. La crisi del teatre i de la cultura és una crisi imposada, una estratègia per silenciar la dissidència, perquè pensem en petit. I ens neguem, perquè hi ha molta gent que va al teatre, que omple les sales de teatre. El teatre és un dels pocs llocs on ens podem seguir reconeixent com a part d'una societat. Fer teatre és fer comunitat, sentir-se part d'alguna cosa que va més enllà de nosaltres.

“El teatre és un dels pocs llocs on ens podem seguir reconeixent com a part d'una societat. Fer teatre és fer comunitat”

- Fa un mes us han guardonat amb el Premi Nacional de Teatre. El músic Jordi Savall i la fotògrafa Colita han rebutjat el premi nacional de música i fotografia respectivament. Quan vau rebre la notíciam, us ho vareu plantejar?

Si el que vols saber és si ens plantegem rebutjar el premi, ho diem clarament: no. Rebutjar un premi com aquest és una arrogància que es pot permetre un artista individual que potser ja ha dit gairebé tot el que ha de dir. En el nostre cas, que som simplement una mostra de resistència i un grup d'artistes destinats a la marginalitat, estem convençuts que acceptar un premi així és el millor gest de força que podem fer front al poder i l'elit cultural.

“acceptar un premi així és el millor gest de força que podem fer front al poder i l'elit cultural”

- A Eurozone, Rodrigo Rato és un dels personatges. A mesura que han anat canviant els esdeveniments i se sabien més notícies del personatge no heu tingut la temptació d’adaptar el guió?

El més trist és que en aquests dos anys no ha canviat gairebé res en el paisatge de les elits europees. Al principi ens preguntaven per què apareixia Rodrigo Rato en l'obra, a molta gent li va semblar fins confús. Ara ja ningú es fa aquesta pregunta, perquè la trajectòria de Rodrigo Rato ha certificat l'encert d'incloure-com a personatge, és el símbol de tot el que ens fa dubtar d'aquesta forma de democracia. A l’estrenar l'obra, al febrer de 2013, vam pensar que quedaria immediatament desfasada per la deriva dels esdeveniments. Però l'única cosa que hem hagut d'adaptar és que l'atur ja no està en el 26% sinó en el 24%, una tragèdia en qualsevol cas.

- Com va ser la immersió en els conceptes d'economia política?

El procés va ser llarg, s'ha fet un treball previ de documentació i recerca sobre el desenvolupament polític i econòmic de la Unió Europea, sobretot a partir del Tractat de Maastrich. I per descomptat, també sobre la crisi financera de 2008. Tot aquest material s'ha fet servir com a suport per iniciar els assajos amb tot el grup. D'alguna manera, es tractava de reapropiar del llenguatge econòmic, d'usar les mateixes paraules per denunciar les seves mentides, descobrir el mecanisme de l'engany, destapar la mecànica de l'estafa. Si nosaltres podem parlar en aquests termes és perquè qualsevol pot entendre la lògica de l'economia

“volem reapropiar-nos del llenguatge econòmic, usar les mateixes paraules per denunciar les seves mentides, descobrir el mecanisme de l'engany, destapar la mecànica de l'estafa”

-Deixant de banda Eurozone, durant 16 anys vau gestionar una sala de teatre, La sala Nasa, que va tancar fa dos anys deixant Santiago amb una veu cultural i alternativa excessivament minvada. Per què va tancar la Sala Nasa? Com va ser la relació amb l'ajuntament de Santiago?

No hi ha un únic motiu que expliqui per si sol el tancament de la Nasa. Però el detonant que va precipitar el tancament va ser la victòria de Gerado Conde Roa, candidat a l'alcaldia de Santiago pel PP. Durant quatre anys, Conde Roa havia basat la seva estratègia d'oposició a denunciar la batasunització de la ciutat davant la passivitat del govern local, identificant determinades iniciatives ciutadanes com a nuclis d'una guerrilla urbana violenta que en realitat no existia.

La Nasa va ser denunciada per ser el lloc on es fabricaven còctels Molotov i per col·laborar amb banda armada i apologia del terrorisme. Aquestes denúncies el PP local les va portar fins a l'Audiència Nacional, on van ser desestimades. Però a la campanya electoral, Conde Roa va seguir denunciant l'ajuda que l'Ajuntament destinava a les activitats culturals que es desenvolupaven a la Nasa, quan va guanyar va anunciar la fi de la col·laboració municipal amb el projecte. Això suposava eliminar de cop i volta el 50% de les ajudes públiques que rebia la Nasa, sense temps a reaccionar. La situació econòmica de la sala estava estrangulada. I a més, a curt termini era imprescindible escometre la insonorització de la sala, que implicava un desemborsament de gairebé 60.000 €, i calia renegociar el contracte de lloguer. En aquestes condicions, la viabilitat de la sala era impossible. Per sort, a l'any següent d'haver de tancar la Nasa, vam poder traslladar la seu de la companyia a l'ajuntament de Teo, proper a Santiago, que ens va acollir per desenvolupar-hi un projecte de residència teatral. Mentrestant, Conde Roa i altres 9 dels seus regidors de l'ajuntament de Santiago van ser condemnats i inhabilitats per corrupció i van haver de deixar els seus càrrecs.

 “Fem teatre per transformar la societat en què vivim, i el nostre context natural és Galícia i el temps que ens ha tocat viure.”

- Chévere sempre ha fet teatre en gallec, amb un profund arrelament local i buscant formes que han buscat fer una cronica de l’actualitat des de l’humor...

El compromís amb la cultura i la llengua gallega ha estat sempre central en el nostre treball. Fem teatre per transformar la societat en què vivim, i el nostre context natural és Galícia i el temps que ens ha tocat viure. Per a nosaltres, l'espai és el local i el temps el global. Potser el que connecta una cosa amb una altra és l'humor. O el que és el mateix, l'actitud. Concebem l'escenari d'un teatre com una plaça més del nostre poble, en la qual ens podem trobar i reconèixer com a veïns. I la conversa que volem proposar és sobre el que coneixem i el que compartim.