inici » Noticies » 25 anys de Circs d'Hivern

notícies mes recents

15 de abril de 2021
22 de març de 2021

25 anys de Circs d'Hivern

Amb aquesta edició ja van 25 Circs d'hivern i hem decidit que tot i les circumstàncies calia commemorar l'efemèride. És per això que trobareu una exposició al bar on fem un recorregut per les 25 produccions, amb materials inèdits, cartells, fotografies i escenografia. També estem recuperant material audiovisual que teníem en cintes VHS, al límit de desaparèixer. I per últim, un seguit d'entrevistes amb les persones que han fet possible que un projecte com el Circ d'Hivern hagi arribat fins al dia d'avui. Aquí us deixem un petit resum:

En Jordi Juanet "Boni", ha escrit aquest text, que pensem resumeix de manera molt encertada la trajectòria d'aquests 25 anys a partir dels 25 títols dels espectacles. 

CIRC D'HIVERN a l'Ateneu de Nou Barris 25 anys, 25 creacions... milions d'emocions.

Trucada de l'Ateneu, Boni vols fer un escrit pel 25è aniversari del Circ d'Hivern?... a punt estic de dir... uff no gràcies, però no ho faig i a ulls clucs accepto el repte, tot i que la desconnexió actual meva és important, estic en el limbus darrerament, coses de la vida, però sempre amb el circ a la sang.

Per circumstàncies de la vida vaig anar a petar a l'Ateneu quan ni tan sols existia, era un espai nu però ple de bon rotllo, activisme social, Aaart! i circ, molt circ! Em vaig enganxar des del principi, jo, que sóc de Sarrià (del poble eh!), vaig caure en aquest espai com Zog, el planeta de Zog, sense saber que marcaria la meva vida, que allí hi passaria milers d'hores entrenant en el vestíbul o a celobert i que faria les primeres passes com a artista en solitari, entre moltíssimes altres coses
que no vénen al cas. Un lloc ple de F.I.R.A. (Fenòmens Inversemblants Rescatats de l'Anonimat) capaços de menjar-nos el món i que de mica en mica vàrem anar construint, amb les persones que surten als cartells i les invisibles, que treballen des de l'anonimat perquè tot rutlli.

Segueixo escrivint mentre em prenc una sopa i rumio en allò que el vent no s'emportà, com tots i cadascun dels 25 circs d'hivern que he tingut la sort de veure. Un garbuix increïble de propostes i idees diferents que sempre ens fan reflexionar i sovint ens transporten a un soterrani còsmic on ningú té la veritat absoluta. Com deia un amic meu andalús mentre preníem una cervesa a El Dorado, un xiringuito paradisíac de El Palmar, "en el Ateneu de nou Barris se hacen maravillas". Doncs així és, amb un equip de gent que va canviant amb els anys, però sempre treballant amb il·lusió i empenta... combinats de circ, concerts, circ d’hivern, escola infantil... i més, molt més... i el bar, no ens oblidem del
bar perquè al capdavall és a on és decideixen les coses importants. A fora ens veuen com un lloc de culte, es així i m'enorgulleix haver-hi format part. És realment un centre social esplèndid, generós i tolerant.

Diuen que el món del circ és com una gran família, com les del Circus Klezmer; que som nòmades, com el Circ de Sara, i en part no els falta raó, però això que s'ha creat a l'Ateneu al llarg dels anys és molt més, és com una casaboja plena de prodigis reunits en una plaça que ben bé podríem anomenar la plaça dels prodigis, de què em sona això? Ah si... La plaça del Prodigis, el meu circ d’hivern, amb el Juanillo, la Lulu, el Ramiro, el Steffan, ls ruth, la Katjia i l’Owen... Osti l’Owen, fill del Vicente, el gran Vicente... que passa compadre? Como te va por allí? Un home fantàstic, un més entre tants personatges que han passat per l’Ateneu, capaços d'aconseguir el que semblava impossible i del que ens hem de sentir molt orgulloses. Fins i tot hem trencat amb el tòpic que el circ s'ha de fer en un espai rodó, aquí no, aquí el fem com ens dóna la gana perquè som així, perquè ens agrada dir que la terra és blava com una taronja, perquè som lliures i de cop el cervell ens fa clik i comencem a generar idees, com oniricus, la màquina de somiar que no para mai quieta.

Estimades i estimats, que no s'aturi mai aquesta màquina, que el Circ d’Hivern no pari, passi el que passi... que siguem capaços de seguir creant, de motivar-nos i d'emocionar a un públic sempre fidel. Qualsevol cosa pot ser la llavor d'un circ d'hivern... FINS I TOT LA FOSCOR.

Jordi Juanet "Boni"

29 de novembre de 2020