inici » Noticies » 12 mesos, 12 històries

notícies mes recents

12 de novembre de 2018
8 de novembre de 2018
25 de octubre de 2018

12 mesos, 12 històries

Podeu consultar totes les entrevistes aquí.

Continuem el projecte 12 mesos, 12 històries. De gener a desembre de 2018 entrevistarem a professionals del circ social d'arreu, recollint diferents realitats i experiències amb la intenció de donar veu i visibilitat a la gent que treballla sobre el terreny.

Les entrevistes les publicarem en català i castellà (al final trobareu l'altre versió). 

Iniciem setembre i la nova temporada amb un professional amb llarga trajectòria al món del pallasso, el circ social i la solidaritat. És l'Albert Oliveras Sala, conegut com a Albert Vinyes perquè és fill de Cal Vinyes. També és conegut com a BETU, el seu pallasso.

Vivim en l'era de les noves tecnologies. Pots fer una BIO de tu a 140 caràcters. Com un tuit.

M'introdueixo amb la cultura popular al món de les cercaviles, teatre de carrer i el pallasso, sóc un tot terreny, actuo, dirigeixo, ensenyo, he actuat a 25 països diferents en els meus 27 anys de professionalitat.

Què és per a tu el circ social? Una definició?

La primera experiència amb Pallassos sense Fronteres, la tardor del 93, en entrar al primer camp, abans de baixar de la furgoneta, vàrem observar un grup de nens que "jugaven" amb trossos de fusta que simulaven armes, jugaven a guerres! Jugaven a aquella merda que els havia col•locat en aquell càmping (camp de refugiats), era al matí, al vespre després d'una feina molt intensa, sortint vàrem veure com un grup de mainada, alguns eren els mateixos del matí, que intentaven fer malabars amb pedres, aquella visió em va fer entendre el poder transformador del pallasso i del circ.

El circ és aquell espai on allò impossible pot deixar de ser-ho, si adoptem aquesta premissa i l'apliquem a la vida passem a ser quelcom més, podem fer que la gent que admira les nostres habilitats ens estimi, és el que busquem tots, si ens sentim estimats podem estimar. Amb aquesta premissa tot millora.

El circ social posa a la pista gent que no acostumen a tenir la possibilitat de mostrar-se creant admiració, un cop viscuda aquesta experiència pot ser que et canviï la manera de mirar la vida. I com que no tot va bé a tothom el circ té la gran sort de tenir moltes disciplines, sols es tracta de tenir l'adequada per a cadascú. He pogut veure com milloraven usuaris amb perfils conductuals i toc amb la pràctica de malabars, trastorns alimentaris amb aeris i amb el clown els perfils bipolars troben eines per la vida. Ara tampoc és una regla d'or, cada persona és un món a explorar per treure'n el millor.

El circ ja té un component social que funciona sense que sigui la finalitat. Dels professionals del nostre país n'hi ha un bon grapat que gràcies al circ tenen un reconeixement públic que sense ell (circ) potser no tindrien. La frase "a mi el circ m'ha salvat la vida" l'he escoltat per part de diferents professionals que mai varen ser usuaris de projectes de circ social, sols es varen trobar amb el circ i aquest camí els ha fet grans. Per tant ja sabem que la base funciona, per tant és necessari que a l'engegar un projecte d'aquests es posin les bases el més sòlides possible perquè el projecte tingui èxit amb els usuaris.

El circ és social també quan es fa circ en una plaça sense pagar entrada, obert a tothom, els pallassos d'hospital passen per les habitacions ha visitat TOTES i TOTS els malalts, això també és circ social.

Com a artistes tenim l'obligació d'assumir un compromís, quan estem a l'escenari a la pista o al carrer, i tenim un públic que ens mira i ens escolta no podem oferir missatges buits, hi ha d'haver compromís. En el circ passa molt, l'artista acostuma a ser un activista social, és per això que molts dels projectes que hi ha en funcionament sorgeixen des dels mateixos artistes que veient una necessitat s'arremanguen i posen fil a l'agulla i engeguen, massa vegades en precari, projectes fascinants i necessaris.

I et dediques a això perquè...

Fa molt de temps que fer el pallasso és la meva vida, compartir això és un plaer, si a més acaba servint en positiu per la vida d'aquelles alumnes molt millor. Sovint el camí és dur, però a voltes el premi és molt gran. Cada vegada que he estat en un projecte anomenat social, la recompensa és immensa. Des que vaig engegar el projecte Valldaura Circ, a l'any 2009, em va impressionar veure la transformació que feien les usuàries, com les indicacions, a través del llenguatge del pallasso eren les que necessitaven a la seva evolució personal.

Abans que res sóc pallasso i aquesta tasca és un complement a la meva feina que m'ajuda a aportar el meu granet de sorra per millorar la societat a través d'ensenyar altres possibilitats, altres punts de vista.

Actualment, treballes en alguna cosa relacionada amb el circ social?

Dono les classes de clown en el projecte GIRACIRC SOCIAL, lligat a un festival de circ que es fa a Collsuspina el mes d'agost. Les i els usuaris són una part d'un centre proper on hi conviuen nenes i nens dependents de serveis socials de la GENCAT. És un projecte molt petit amb uns recursos ínfims, gestionat des d'una associació local, que es tira endavant gràcies a les ganes dels docents que estem en aquest projecte. Engloba sessions de circ setmanals, que es fan des de gener i fins als dies del festival on els alumnes fan una petita mostra de les tècniques apreses. És una llàstima com sempre, que per la manca de recursos no hi pugui haver més usuàries i més sessions, si no crees hàbit no hi ha tan bons resultats.

Què creus que necessita el circ social com sector professional?

Com sempre, reconeixement per part de les administracions, ja que la societat que es troba amb projectes d'aquests ho valoren molt positivament, però com sempre no hi ha prou recursos i com que ens encanta la feina i veiem la necessitat acabem treballant sota mínims, les feines artístiques aplicades a un bé comú, tenen aquest handicap, acabem tapant els forats que deixa l'administració, les mancances del sistema massa vegades les acabem suplint els artistes a qui se'ns demana molt a canvi de ben poc.

Jo sóc dels que posaria el circ a l'escola, al carrer, als hospitals, a les presons, a l'escola de policia (per a policies crec que el millor seria cursos de Clown, per aprendre a assumir l'autoritat des del fracàs, aprendre a "apreciar" la rialla cap a tu, i tantes altres coses que els farien més afables i eficaços en la seva feina) a tot arreu, el circ ha d'estar present a totes les capes socials, es pot adaptar i oferir el millor a tothom, és per això que té la tasca social, per la seva transversalitat.

 

[CAST]

Iniciamos septiembre y la nueva temporada con un profesional con larga trayectoria en el mundo del payaso, el circo social y la solidaridad. Es Albert Oliveras Sala, conocido como Albert Vinyes ya que es hijo de Cal Vinyes. También conocido como BETU, el nombre de su payaso.

Vivimos en la era de las nuevas tecnologías. Puedes hacer una BIO de tú a 140 caracteres. Como un tuit.

Me introduzco con la cultura popular en el mundo de los pasacalles, teatro de calle y el payaso, soy un todo terreno, actúo, dirijo, enseño, he actuado en 25 países diferentes en mis 27 años de profesionalidad.

¿Qué es para ti el circo social? ¿Una definición?

La primera experiencia con Payasos sin Fronteras, el otoño del 93, al entrar en el primer campo, antes de bajar de la furgoneta, observamos un grupo de niños que "jugaban" con trozos de madera que simulaban armas, jugaban a guerras! Jugaban a aquella mierda que les había colocándose en aquel camping (campo de refugiados), era por la mañana, por la tarde después de un trabajo muy intenso, saliendo vimos como un grupo de niños, algunos eran as mismos de la mañana, que intentaban hacer malabares con piedras, aquella visión me hizo entender el poder transformador del payaso y del circo.

El circo es aquel espacio donde lo imposible puede dejar de serlo, si adoptamos esta premisa y lo aplicamos a la vida pasamos a ser algo más, podemos hacer que la gente que admira nuestras habilidades nos quiera, es lo que buscamos todos, si nos sentimos queridos podemos estimar. Con esta premisa todo mejora.

El circo social pone en la pista gente que no suelen tener la posibilidad de mostrarse creando admiración, una vez vivida esta experiencia puede que te cambie la manera de mirar la vida. Y como no todo va bien a todo el mundo el circo tiene la gran suerte de tener muchas disciplinas, sólo se trata de tener la adecuada para cada uno. He podido ver cómo mejoraban usuarios con perfiles conductuales y toque con la práctica de malabares, trastornos alimentarios con aéreos y con el clown los perfiles bipolares encuentran herramientas para la vida. Ahora tampoco es una regla de oro, cada persona es un mundo a explorar para sacar lo mejor.

El circo ya tiene un componente social que funciona sin que sea la finalidad. De los profesionales de nuestro país hay un buen puñado que gracias al circo tienen un reconocimiento público que sin él (circo) quizás no tendrían. La frase "a mí el circo me ha salvado la vida" lo he escuchado por parte de diferentes profesionales que nunca fueron usuarios de proyectos de circo social, sólo se encontraron con el circo y este camino les ha hecho grandes. Por lo tanto ya sabemos que la base funciona, por lo tanto es necesario que al poner en marcha un proyecto de estos se pongan las bases lo más sólidas posible para que el proyecto tenga éxito con los usuarios.

El circo es social también es cuando se hace circo en una plaza sin pagar entrada, abierto a todos, los payasos de hospital pasan por las habitaciones a visitando TODAS y TODOS los enfermos. Esto también es circo social.

Como artistas tenemos la obligación de asumir un compromiso, cuando estamos en el escenario en la pista o en la calle, y tenemos un público que nos mira y nos escucha no podemos ofrecer mensajes vacíos, debe haber compromiso. En el circo pasa mucho, el artista suele ser un activista social, es por eso que muchos de los proyectos que hay en funcionamiento surgen desde los mismos artistas que viendo una necesidad se arremangan y ponen manos a la obra y ponen en marcha , demasiadas veces en precario, proyectos fascinantes y necesarios.

Y te dedicas a esto porque...

Hace mucho tiempo que hacer el payaso es mi vida, compartir esto es un placer, si además acaba sirviendo en positivo para la vida de aquellas alumnos mucho mejor. A menudo el camino es duro, pero a veces el premio es muy grande. Cada vez que he estado en un proyecto llamado social, la recompensa es inmensa. Desde que puse en marcha el proyecto Valldaura Circ, el año 2009, me impresionó ver la transformación que hacían las usuarias, como las indicaciones, a través del lenguaje del payaso eran las que necesitaban a su evolución personal.

Ante todo soy payaso y esta tarea es un complemento a mi trabajo que me ayuda a aportar mi granito de arena para mejorar la sociedad a través de enseñar otras posibilidades, otros puntos de vista.

En la actualidad, trabajas en algo relacionado con el circo social?

Doy las clases de clown en el proyecto GIRACIRC SOCIAL, ligado a un festival de circo que se hace en Collsuspina el mes de agosto. Las y los usuarios son una parte de un centro cercano donde conviven niñas y niños dependientes de servicios sociales de la GENCAT. Es un proyecto muy pequeño con unos recursos ínfimos, gestionado desde una asociación local, que se lleva adelante gracias a las ganas de los docentes que estamos en este proyecto. Engloba sesiones de circo semanales, que se hacen desde enero y hasta los días del festival donde los alumnos hacen una pequeña muestra de las técnicas aprendidas. Es una lástima como siempre, que por la falta de recursos no pueda haber más usuarias y más sesiones, si no creas hábito no hay tanto buenos resultados.

¿Qué crees que necesita el circo social como sector profesional?

Como siempre, reconocimiento por parte de las administraciones, ya que la sociedad que se encuentra con proyectos de estos lo valoran muy positivamente, pero como siempre no hay suficientes recursos y como nos encanta el trabajo y vemos la necesidad acabamos trabajando bajo mínimos, los trabajos artísticas aplicadas a un bien común, tienen este handicap, acabamos tapando los agujeros que deja la administración, las carencias del sistema demasiadas veces las acabamos supliendo los artistas a los que se nos pide mucho a cambio de muy poco. Yo soy de los que pondría el circo en la escuela, en la calle, en los hospitales, en las cárceles, en la escuela de policía (para policías creo que lo mejor sería cursos de Clown, para aprender a asumir la autoridad desde el fracaso, aprender a "apreciar" la risa hacia ti, y tantas otras cosas que los harían más apacibles y eficaces en su trabajo) en todas partes, el circo tiene que estar presente en todas las capas sociales, se puede adaptar y ofrecer el mejor en todo el mundo, es por eso que tiene la tarea social, por su transversalidad.