9 d'abril 2018

12 MESOS, 12 HISTÒRIES.

Continuem el projecte 12 mesos, 12 històries. De gener a desembre de 2018 entrevistarem a professionals del circ social d'arreu, recollint diferents realitats i experiències amb la intenció de donar veu i visibilitat a la gent que treballla sobre el terreny.

Les entrevistes les publicarem en català i castellà (al final trobareu l'altre versió). 

 

Andrés Felipe Sales Viera: professional de circ social del mes d'abril.

Des de Xile ens respon Felipe, un ésser polifacètic. Va estudiar comptabilitat, pedagogia de la religió, capacitació en habilitats circenses i gestió cultural. Domina tot tipus de tècniques; clown, mano a mano, trapezi, barrets...

 

Vivim en l'era de les noves tecnologies. Pots fer una BIO de tu a 140 caràcters. Com un tuit:

Sortint dels 30, rebel i apassionat, escric per mai oblidar-me del que sóc i crec.

Què és per a tu el circ social? Una definició?

És una bella manera de veure la vida des de l'essència de cada ésser humà, aprendre jugant, això és, i crec que és, el circ social. Aprendre a créixer amb altres, mai aïllats. Hem donat l'esquena a la més antiga forma d'aprendre, que és mirar-nos als ulls, dir juguem a això i ho fem, després ve un altre que proposa un altre joc i així successivament ho fem, així transcorre gairebé tota la nostra infància, així tota la vida passa en aprendre jugant, és aquí on més aprenem de la vida, aprenem a dir el que vull i com ho vull, en un ambient equitatiu i igualitari, on ens adaptem perquè juguem tots, perquè caiguem tots, perquè ningú quedi fora, on fins i tot adaptem les regles de cada joc si és necessari, perquè puguem jugar des del nostre espai. El circ és el joc per excel·lència, ningú queda fora. Quan veiem que s'està perdent la nostra essència, el circ ens torna a la forma, a comunicar-nos, aprendre el que sóc i vull, el que és l'altre i el que vol, descobrim les nostres potencialitats i les enfortim.

 

I et dediques a això per què...

Per a mi és un constant desafiament que no acaba mai, et descobreixes i et tornes a descobrir, és la meva rebel·lia en un món abstret, és la meva manera de mirar el món i el que desitjaria per a ell, com vull ser i estar en aquest món amb altres, això és el que intento compartir amb els que m'envolten.

És la meva indignació davant de la injustícia i el meu compromís en l'esperança d'una societat diferent, com Stéphane Hessel, no n'hi ha prou només amb "indignar-se, sinó comprometre’s". Lluitar per que les coses canviïn com deia Anita Roddick és "prendre-m'ho com una cosa personal" i ser part del canvi. És aquí on crec que soc part del canvi i des d'aquí, del circ social, és que ho vull fer.

 

En l'actualitat, ¿treballes en alguna cosa relacionada amb el circ social?

Si, soc part de la Red de Circo Social Chilena, on es realitzen formacions de circ social a altres formadors, dirigeixo una capacitació de circ social per a futurs formadors en el municipi de Maipú, i soc membre i cofundador de l'ONG Coreto a Xile, l’encarregat de l'àrea de formació de l'ONG, i formador de circ social.

Tenim dues escoles de circ social. Peumayen que significa en mapudungun (llengua maputxe) "lloc de somnis o lloc somiat" i Circopolis que vol dir "ciutat de circ", dedico 100% la meva vida al circ social.

 

Què creus que necessita el circ social com a sector professional?

Això mateix, més professionalització per part del món dels que fem circ social, que busquem aprendre més, d'altres experticias, des de les ciències més dures, altres noves i boniques mirades del que es pot fer..., aprendre més eines per complementar-les al nostre quefer de circ social; manualitats, biologia, economia, política, etc. Sabem el que ens passa a nosaltres amb el circ social, però necessitem entendre els sistemes d'entramat de la societat per aprendre a discriminar que és el que ajuda o no ajuda a les nostres poblacions. Que les autoritats realment creguin i entenguin que som una eina perfecta, que no discrimina per al treball comunitari, que els colors del circ no es quedin només en les carpes o centres bonics, sinó que surti als carrers, que es connecti amb els veïns , amb els nens i nenes, joves i adolescents que ho passen malament, necessitem estar molt més connectats amb la realitat, allà on ningú (institucions de govern, municipis ...) va, que pot ser seguretat o por, i que es necessita fer intervenció psicosocial.

 

Què milloraries de la formació que rebem les professionals del circ social?

No sé si milloraria, sinó que li aportaria nous elements, trucar a altres professionals, per moblar el cap, entendre d'economia, aquesta que despietadament ens fa mal, per poder fer una altra forma de veure l'economia més autosostenible. Ho fem en el circ social, però no som molt conscients d'ella. Entendre el que és fer política, perquè també la fem en el circ social, però tampoc la percebem, noves tecnologies per anar aplicant o si no, en un temps no molt llunyans ens titllessin de retrògrades que ens vam quedar en el passat, etc. Quan dic tot això és per entendre altres mirades i aportar des del circ social la nostra, aquesta que explicava, la d'aprendre amb altres. El nostre major aprenentatge i revolució és que hem tornat a l'essència de l'ésser humà, a no ser nombres sinó persones, el desafiament de millorar, és aprendre noves coses, per aportar amb la nostra, noves formes de veure la societat i que és el que volem d'ella, per a nosaltres ser i estar en ella.

 

La idea d'aquestes entrades és visibilitzar a altres professionals del circ social. Hi ha alguna referent per a tu, o alguna cosa que ens vulguis explicar ...

Per a mi hi ha molts referents, i no només de circ, per això dono tant èmfasi en aprendre d'altres. Ricardo González, un professor, amic, que tot el temps ens vam asseure a compartir alguna cosa de menjar i somiar el món que volem i el que podem fer. Altres professors del meu ensenyament formal, Luis Ávalos, Joan, Pau Ramírez, Ximena Quintanilla, etc. Felipe Fuentes, que ell va ser qui em va ensenyar per primera vegada una mica de circ. Adrián, Manuel i Marcelo, els meus companys de l’ONG, són savis, la seva vida és el que són, subjectes enamorats i apassionats en el que fan, viuen i respiren humanitat. Camilo Prado, Camilo el cubà i el Titan, els meus profes del Circo del Mundo, estrictes uns més que altres, però amb molt aprenentatge de com fer bé les coses, cadascun amb la seva particularitat. Miguel Molines, ell em va inculcar una cosa que estimo, cada un té el seu temps, Pinzell, un boig sec i expert en el que fa, Bartomeu Silva Plans, mestre, té una mirada que l'envejo, com veure i fer grup amb altres, la seva mirada del circ des de la idiosincràsia que em commou. I la meva mare, que és la primera circense i la d'excel·lència, ella sap fer malabars amb tot, des dels diners fins com portar la casa, és la millor en escena ...

 

"A buscar la perfecció del centre sense oblidar la perifèria..."

 

[cast]

Desde Chile nos responde Felipe, un ser polifacético. Estudió contabilidad, pedagogía en religión, capacitación en habilidades circenses y gestión cultural. Maneja todo tipo de técnicas; clown, mano a mano, trapecio, sombrero…

 

Vivimos en la era de las nuevas tecnologías. Puedes hacer una BIO de ti en 140 caracteres. Como un tuit.:

Saliendo de los 30, rebelde y apasionado, escribo para jamás olvidarme de lo que soy y creo

 

¿Qué es para ti el circo social? ¿Una definición?

Es una hermosa forma de ver la vida desde la esencia de cada ser humano, aprender jugando, eso es, y creo que es, el circo social. Aprender a crecer con otros, jamás aislados. Hemos dado la espalda a la más antigua forma de aprender, que es mirarnos a los ojos, decir juguemos a esto y lo hacemos, después viene otro que propone otro juego y así sucesivamente lo hacemos, así trascurre casi toda nuestra infancia, así toda la vida pasa en aprender jugando, es ahí donde más aprendemos de la vida, aprendemos a decir lo que quiero y como lo quiero, en un ambiente equitativo e igualitario, donde nos adaptamos para que juguemos todos, para que caigamos todos, para que nadie quede afuera, donde hasta adaptamos las reglas de cada juego si es necesario para que podamos jugar desde nuestro espacio. El circo es el juego por excelencia, nadie queda afuera. Cuando vemos que se está perdiendo nuestra esencia, el circo nos devuelve a la forma, a comunicarnos, aprender lo que soy y quiero, lo que es el otro y lo que quiere, descubrimos nuestras potencialidades y las fortalecemos.

 

Y te dedicas a esto por qué…

Para mí es un constante desafío que no termina nunca, te descubres y te vuelves a descubrir, es mi rebeldía en un mundo ensimismado, es mi forma de mirar el mundo y lo que desearía para él, como quiero ser y estar en este mundo con otros, eso es lo que trato de compartir con los que me rodean.

Es mi indignación frente a la injusticia y mi compromiso en la esperanza de una sociedad distinta, como Stéphane Hessel, no basta solo con “indignarse, sino comprometerse”. Luchar por que las cosas cambien como decía Anita Roddick es “tomármelo como algo personal” y ser parte del cambio. Es ahí donde creo que soy parte del cambio y desde aquí, del circo social, es que lo quiero hacer.

 

En la actualidad, ¿trabajas en algo relacionado con el circo social?

Si, soy parte de la Red de Circo Social Chilena, donde se realizan formaciones de circo social a otros formadores, dirijo una capacitación de circo social para futuros formadores en el municipio de Maipú y soy miembro y cofundador de la ONG Coreto en Chile, el encargado del área de formación de la ONG, y formador de circo social.

Tenemos dos escuelas de circo social. Peumayen que significa en mapudungun (lengua mapuche) “lugar de sueños o lugar soñado” y Circopolis que quiere decir “ciudad de circo”, dedico 100% mi vida al circo social.

 

¿Qué crees que necesita el circo social como sector profesional?

Eso mismo, más profesionalización por parte del mundo de los que hacemos circo social, que busquemos aprender más, de otras experticias, desde las ciencias más duras, nos den otras nuevas y bonitas miradas de lo que se puede hacer…, aprender más herramientas para complementarlas a nuestro quehacer de circo social; manualidades, biología, economía, política, etc. Sabemos lo que nos pasa a nosotros con el circo social, pero necesitamos entender los sistemas de entramado de la sociedad para aprender a discriminar que es lo que ayuda o no ayuda a nuestras poblaciones. Que las autoridades realmente crean y entiendan que somos una herramienta perfecta, que no discrimina para el trabajo comunitario, que los colores del circo no se queden solo en las carpas o centros bonitos, sino que salga a las calles, que se conecte con los vecinos, con los niños y niñas, jóvenes y adolescentes que la pasan mal, necesitamos mucho más estar conectados con la realidad, ahí donde nadie (instituciones de gobierno, municipios…) va, que puede ser seguridad o temor, y que se necesita hacer intervención psicosocial.

 

¿Qué mejorarías de la formación que recibimos las profesionales del circo social?

No sé si mejoraría, sino que le aportaría nuevos elementos, llamar a otros profesionales, para amoblar la cabeza, entender de economía, esa que despiadadamente nos daña, para poder hacer otra forma de ver la economía más autosustentable. Lo hacemos en el circo social, pero no somos muy consiente de ella. Entender lo que es hacer política, porque también la hacemos en el circo social, pero tampoco la percibimos, nuevas tecnologías para ir aplicándolas o si no, en un tiempo no muy lejanos nos tildaran de retrogradas que nos quedamos en el pasado, etc. Cuando digo todo esto es para entender otras miradas y aportar desde el circo social la nuestra, esa que explicaba, la de aprender con otros. Nuestro mayor aprendizaje y revolución es que hemos vuelto a la esencia del ser humano, a no ser números sino personas, el desafío de mejorar, es aprender nuevas cosas, para aportar con la nuestra, nuevas formas de ver la sociedad y que es lo que queremos de ella, para nosotros ser y estar en ella.

 

La idea de estas entradas es visibilizar a otros profesionales del circo social. Hay alguna referente para ti, o algo que nos quieras contar…

Para mi hay muchos referentes, y no solo de circo, por eso doy tanto énfasis en aprender de otros y otras. Ricardo González, un profesor, amigo, que todo el tiempo nos sentamos a compartir algo de comer y soñar el mundo que queremos y que podemos hacer. Otros profesores de mi enseñanza formal, Luis Aválos, Juan, Pablo Ramírez, Ximena Quintanilla, etc. Felipe Fuentes, que él fue quien me enseño por primera vez algo de circo. Adrián, Manuel y Marcelo, mis compas de la ONG, son sabios, su vida es lo que son, sujetos enamorados y apasionados en lo que hacen, viven y respiran humanidad. Camilo Prado, Camilo el cubano y el Titán, mis profes del Circo del Mundo, estrictos unos más que otros, pero con mucho aprendizaje de cómo hacer bien las cosas, cada uno con su particularidad. Miguel Molines, él me inculco algo que amo, cada uno tiene su tiempo, Pincel un loco seco y experto en lo que hace, Bartolomé Silva Llanos, maestro, tiene una mirada que la envidio, como ver y hacer grupo con otros, su mirada del circo desde la idiosincrasia que me conmueve. Y mi madre, que es la primera circense y la de excelencia, ella sabe malabarear con todo, desde el dinero hasta como llevar la casa, es la mejor en escena...

“A buscar la perfección del centro sin olvidar la periferia...”

 

Link Red Chilena de Circo Social:   http://www.redcircosocial.cl/

 

Link: ONG Coreto Circo Social: http://www.coreto.cl/