9 de gener de 1977. L'okupació.
Durant aquest any 2017 publicarem diferents efemèrides, recordant dates i episodis que han marcat la història de l'Ateneu Popular 9 Barris.
9 de gener de 1977. L'okupació de l'Ateneu de Nou Barris
Avui, 9 de gener, es compleixen 40 anys del dia en què va ser okupada i sabotejada l'antiga planta asfàltica que es situava entre els barris de Roquetes i Trinitat Nova. Les seves naus principals es van convertir en l'actual Ateneu Popular 9 Barris.
Aquell hivern de 1977, Barcelona encara estava despertant de la llarga nit de la dictadura franquista. La ciutat i la seva àrea metropolitana es veien sacsejades per la intensa conflictivitat obrera del moment, que era fruit de la crisi, com l'eren la progressiva entrada de la droga als barris populars i les seves conseqüències.
Un diumenge de gener al matí, en els vessants de Collserola, a l'extrem nord de la ciutat, al voltant de dues-centes persones van desbordar als guàrdies de seguretat que custodiaven la planta asfàltica i van apoderar-se del control de les instal·lacions. Amb la col·laboració de mans expertes i l'esforç de molts més, ajudats amb maces i cordes, van aconseguir desmuntar les instal·lacions i els dipòsits. Aquella fàbrica que, contravenint la legalitat de l'època, havia estat instal·lada al costat de blocs de cases per subministrar el material en la construcció de grans infraestructures com eren els cinturons de ronda, mai més tornaria a contaminar aquells barris en els confins de la ciutat. Uns barris que, paradoxalment, encara reivindicaven en aquells moments asfaltar els seus carrers i tantes altres manques en serveis bàsics, necessitats que anaven arrossegant des que sorgissin pràcticament del no-res, fruit de les grans migracions arribades a Barcelona en les dues dècades anteriors dels cinquanta i seixanta.
Amb aquella acció directa, el 9 de gener de 1977, es van donar per satisfetes les demandes veïnals que durant anys anaven reclamant pel tancament de la planta asfàltica. Començava, no obstant això, un nou cicle de lluites entorn d'un projecte que encara es trobava molt difús però que també assenyalava una altra reivindicació clau: aquells barris necessitaven locals socials i culturals. Una setmana més tard, el diumenge 16 de gener de 1977, es celebrava en el que havia estat la planta asfàltica una assemblea veïnal amb presència del delegat municipal de Promoció Ciutadana, qui va anunciar que la planta seria retirada definitivament, procedint al lliurament immediat de dos locals per a les associacions del barri. Aquella assemblea va derivar en una festa en aquell nou lloc conquerit pel barri, "en donde se improvisó un recital a cargo de cantantes del barrio, y entre vaso y vaso de sangría se celebró el desmantelamiento de la planta que tantas preocupaciones ha causado a los vecinos " (La Vanguardia, 18-01-1977, 29).
Començava així la història de l'Ateneu Popular 9 Barris.
