Ròmbic // Parias de la Cia Javier Aranda

A Parias els titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l'ésser humà ; les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara estem vius i tenim criteris morals. Pàries commou i obliga a la reflexió. Pàries reprèn temes i vies del teatre clàssic, li torna a l'escenari la seva funció social .

-Els miserables: La pobresa i la mentida com a forma d'opressió són el fil que teixeix aquesta història. Qui manipula a qui ? Qui enganya a qui ? El titella captaire demana almòina, i no troba pietat ni en el titellaire que el manipula. No hi ha gest de complicitat possible, no hi ha taula a la qual agafar-se.

-La cantant calba: El titella es maquilla, s'embelleix, busca en les teles i la perruca una manera de ser un altre, el que no és, que li faci sentir-se estimat, desitjat, vist. Però el miratge és miratge i no dura, es trenca i es revela com il·lusió fugaç.

-Hamlet: Neix el titella a la calor d’una espelma, respira, lluita amb les seves pors i les venç. D'allò més esquemàtic i senzill arriba al més gran del teatre, al " ser o no ser" del mestre de mestres. Una història on, a la calor del públic, el petit floreix i es fa gran.

-El tiranicida: Un titella amarat de clown que mata per plaer, que gaudeix amb això, pot portar la seva obsessió tan lluny que s'autodestrueixi com il·lusió de vida. Un lúcid assaig sobre la necessitat dels límits.