Materials a per la història de l'Ateneu Popular 9 Barris // 2

Segona entrega d'una sèrie de materials que volem compartir amb vosaltres. Es tracta d'una selecció dels documents que estem utilitzant per aprofundir en el coneixement dels nostres 40 anys d'història. Uns textos que ens ajuden a comprendre les dinàmiques socials, polítiques i culturals que han contribuït al sorgiment i evolució del Ateneu Popular 9 Barris. Cada lliurament anirà precedit per una petita introducció que permeti situar el document en el context de la història recent de Barcelona. Esperem que sigui del vostre interès, perquè creiem que val la pena conèixer a fons el que estem celebrant en aquest 40º aniversari. Salut i història popular!

Per Sant Pere... Guerra!!

La Barcelona de mitjans els vuitanta va ser la Barcelona de Maragall, una ciutat cada vegada més obstinada a mudar de pell i allunyar-se de la seva antiga personalitat industrial per anar-se obrint a un nou model. A l'Ateneu per fi havíem aconseguit que l'Ajuntament es comprometés a invertir deu milions de pessetes (uns 60.000 euros) en una primera fase de reforma de l'edifici a través del Pla d'Actuacions del Districte de Nou barris de 1984. Feia molts anys que treballàvem amb pocs recursos i en un espai que no estava adequat per a l'activitat cultural que seguíem exercint amb molta vitalitat entre diversos grups implicats. No obstant això, des que en 1980 l'anterior alcalde socialista, Narcís Serra, acceptés el projecte presentat per la Coordinadora Pro-Ateneu que incloïa remodelar l'edifici i construir el Parc de Roquetes al costat de l'Ateneu, no s'havia realitzat cap obra. Això sí, a la fi de 1984 ens van cedir una altra zona de l'antiga planta asfàltica, a la qual vam donar el nom d'«El Lokal», i on de seguida vam començar a programar activitats i espectacles tots els divendres.

A final de juny de 1985, des de la Coordinadora Pro-Ateneu, impulsem una campanya anomenada Per Sant Pere... Guerra!, amb la idea de forçar al districte de Nou Barris a començar les obres d'una vegada. Sentíem que, d'alguna forma, aquestes s'estaven enrederint perquè no acceptàvem ser el Centre Cívic Planta Asfàltica, ni volíem entrar a formar part del model cultural de l'Ajuntament. Com deia La Cabra (revista que s'editava des de l'Ateneu) en el seu editorial de desembre de 1985: «Aquí l'Ajuntament no ha pogut imposar un model cultural dirigista, paternalista i orientat a distreure la clientela i aconseguir alguns vots més per fer la seva Gran Barcelona amb olimpíades incloses».1

Per tot això la tarda del 28 de juny de 1985 vam sortir al carrer i ens vam dirigir, en animada protesta, des del Mercat de Montserrat fins a la seu del Consell de Districte, que llavors estava situada a Canyelles. Gràcies a aquesta protesta i a tantes altres que vam haver de fer, vam aconseguir que comencessin unes obres que van trigar molt més del previst a causa de la empresa, que també estava construint al mateix temps l'escola Pla de Fornells (la futura Antaviana), i va entrar en fallida. La remodelació de 1985 no va solucionar els greus problemes estructurals de l'edifici, però va millorar substancialment alguns espais, com el Lokal i la sala gran, que es van convertir en un espai molt sol·licitat. D'aquesta manera va ser millorat el que fins a aquest moment seguia sent una realitat que volíem canviar: Nou Barris tenia la infraestructura cultural més deficitària de tota Barcelona.
Aquest va ser el text que, en format bilingüe català-castellà, vam difondre amb motiu d'aquella mobilització, un repàs de la nostra trajectòria fins a aquest moment i una declaració d'intencions:

... Això és el que volem, de moment

Podríem plorar, però no ens dóna la gana. Aquí, la cultura la volem fer nosaltres, per nosaltres!!!
Hem portat deu anys d'una pràctica a l'Ateneu que va començar amb l'enderrocament de la Planta Asfàltica per una colla de veïns i veïnes que no volíem merda al nostre voltant i que va continuar amb les «30 hores» d'activitats culturals. Volíem i volem un lloc per viure dignament, i viure no vol dir només menjar i dormir; vol dir crear, vol dir divertir-se.
Això no ho farem al·lucinant davant de la tela, veient còmodament apalancats què hem de menjar o com hem de rentar les samarretes perquè queden blanquíiiiiiissimes.

Què hem fet? Fem festes al carrer que intenten trencar la monotonia de la vida urbana, propiciant un ambient obert i participatiu (col·laborant al Carnaval, a la Nit d'Ànimes, la Cultura va de Festa, etc) A dalt, a la nau, s'ha obert un nou espai cultural (el Lokal) on s'han fet des de cinema, fins a actuacions de cabaret, passant per música, màgia, teatre, etc.
Al voltant de totes aquestes activitats s'han aplegat grups de gent interessada a fer cultura als nostres barris: el grup d'animació (aquells de les cames llargues), un grup de música, un de diables que molts hem pogut veure i veurem a les Festes Majors i a diversos actes reivindicatius al carrer. Una revista que és la més criticada de la metròpoli. S'han obert les portes a la gent de la zona que també fa cultura, però que no disposa de locals apropiats (les festes de la Oruga, assaig de grups de teatre). S'han organitzat cursets relacionats amb la nostra pràctica diària, etc... etc... etc...

I tot això amb quines condicions? Quan plou val la pena sortir al carrer, no et mulles tant; les cadires que fem servir són les del menjador de casa nostra; estem farts de portar tarimes amunt i avall; l'equip de so es deu a l'habilitat d'unes poques mans que han sabut aprofitar el que han trobat; els focus fan pena; els esforços per dignificar el local, ens els «currem» nosaltres.
I l'Ajuntament? Aquest Ajuntament «socialista», no ens ha fet cas. Pensem que ha mantingut en uns nivells mínims un projecte que els veïns i veïnes reclamàvem autogestionat, mentre potenciava els projectes institucionals (Centres Cívics i altres) i de tant en tant, ens portava algunes mostres culturals per ensenyar-nos el que és això de la cultura de qualitat (OOOOOOOHH!).

De promeses, les que vulgueu, recordem encara al General Narcís Serra quan anava de civil, dient si a la proposta del Parc de Roquetes (abans Pla de Fornells). El sí a «dignificar» la nau industrial en pla provisional (pressupost de 10 milions aprovat l'any passat, encara per executar). El tros de muntanya que avui és un abocador d'escombraries on dominen les rates de 4 kgs., també està pendent de reconvertir-se en parc des d'aquelles dates. Aquest Parc tancaria un anell que uniria el Parc de la Guineueta - Via Júlia – castell de Torre Baró (aviat monument nacional).
Seguim reivindicant el mateix que fa 10 anys i no perquè ens agradi, el que passa és que no ens han fotut cas. A aquest barri seguim tenint un dèficit important d'equipaments culturals i d'espais lliures perquè l'Ateneu Popular i el Parc, avui encara no són una realitat.
Deixa el teu paper d'espectador passiu i apunta't a la història!!!