Circ sense barreres

La Fundació Aspasim és una entitat sense ànim de lucre que té com a missió la integració, inclusió, assistència, rehabilitació i atenció integral, personalitzada i de qualitat de les persones amb discapacitat psíquica greu en tots els àmbits vitals.

Els últims dos cursos han realitzat un taller de circ a l'Ateneu. Parlem de l'experiència amb Toni Artal, referent del projecte:

Com va sorgir la idea?

La idea sorgeix a partir de la inclusió educativa. ASPASIM ja fa molts anys que donen suport a escoles ordinàries que tenen nens amb necessitats educatives de suport específic. I des dels diferents serveis (residencials, teràpia ocupacional, temps de lleure, etc.) sempre han utilitzat l'entorn comunitari com a espai d'aprenentatge significatiu pels alumnes.

A l'escola també s'utilitza molt l'entorn com espai d'aprenentatge, però el següent pas era compartir coneixement amb entitats per poder realitzar activitats conjuntes i d'aquesta manera pujar un esglaó més en la qualitat educativa que volem donar al nostre alumnat, i sobretot, hem de fer més visible la discapacitat intel·lectual en aquests espais en el quals nosaltres no tenien el coneixement suficient per poder realitzar l'activitat. Nosaltres sabem més o menys de discapacitat intel·lectual, l'Ateneu de Circ, per tant barregem coneixement.

Qui participa?

Un grup de 5 alumnes entre 14 i 21 anys sempre als mateixos amb discapacitat intel·lectual i per descomptat amb moltes capacitats.

Quin és l'objectiu?

El primer objectiu és potenciar la felicitat en els nostres alumnes, i això no seria així si no pensessin que tenen moltes capacitats i possibilitats. A partir d'aquí van considerar que el circ podria ser una molt bona eina d'aprenentatge d'hàbits, de relacions socials, de benestar físic i psíquic i sobretot de noves formes d'aprendre allò que es fa a l'escola, de valors: com la confiança, seguretat de l'entorn i de si mateix, autocontrol, autoestima, superació personal (sobretot en cas de fòbies, pors, etc.).

Com ha anat el procés?

Increïble: Primer perquè ens movien en un món desconegut per a nosaltres, no sabien quina seria la resposta dels alumnes, ni tampoc quin grau de dificultat podrien arribar a assumir. D'altra banda per part dels educadors de l'Ateneu també ha estat un repte adaptar els continguts i la didàctica de les tècniques, així com la forma de comunicar pautes i rutines de forma adaptada a les capacitats dels diversos membres del grup. Però, dit i fet, des de la primera classe tot va anar sobre rodes, perquè totes dues parts tenien clar que anaven a treballar partint de les capacitats i no del diagnòstic. Cada adolescent té les seves característiques que els fan únics i per tant es treballava des d'aquí i per tant ens van comprendre de seguida. Tant és així que l'últim dia van venir tot l'alumnat de secundària a fer circ, i això sí que va ser una apoteosi final!!!!: Només cal dir que una mare va trucar a l'escola per demanar que havia passat que el seu fill (autista) estava feliç, fent petons i rient tota la tarda. El circ és màgia!!!!!!!

Com es vincula el circ amb persones amb molt poca mobilitat o autisme?

Per una banda que totes dues parts es creguin el projecte. D'altre la flexibilitat davant les necessitats de les participants, per no anar condicionat pel seu diagnòstic. Després, suficients suports per poder adaptar cada element de circ a les seves necessitats. I per últim que el circ té tota una sèrie de valors: confiança amb l'altre, autocontrol, autoestima, lúdic, estimulador, atractiu, motivador, etc.. que fan que sigui un espai comunitari i d'aprenentatge alternatiu a les aules, i més en el cas dels nens amb necessitats educatives especials que necessiten una adaptació significativa.