6 de març 2018

Relatoria: Circ i gènere

Aquest passat 3 de Març ens vam asseure en cercle unes 50 persones al bar de l’Ateneu Popular 9 Barris per parlar de circ i gènere. Elena Zanzu, artista de circ i activista feminista, responsable de gènere per l’APCC, conduïa el debat.

Elena va introduir al públic en el llenguatge i el codi feminista. Què vol dir això del gènere? Ens preguntava. El sexe que té a veure amb temes cromosomàtics i el gènere té a veure amb temes de construcció social i cal parlar de gènere amb tots els seus matisos. I ens vam posar a parlar d’identitats de gènere i de discriminació, i de com tot el que no és binari està discriminat.

Dins el món de les arts, el Circ està discriminat, per tant, cal tenir en compte que llavors les dones i persones no normatives del circ pateixen una doble discriminació.

La Marta Camuffi, artista de circ, ens explica que la idea d’organitzar aquesta jornada parteix de la motivació de moure el seu espectacle, hi vincula altres espectacles per programar-los junts, pensa en un fil roig que les uneixi i sorgeix el tema de les dones creadores.

I per què parlar d’això? Doncs perquè compartint, elles es donen compte que la societat patriarcal encara ens oprimeix. Llavors es fan la pregunta si volem seguir així o volem canviar alguna cosa. I veuen imprescindible confrontar idees, parlar del tema, perquè ens pensem que com que estem al 2018 ja no tenim problemes de desigualtat de gènere però això no és així i per això calen aquests espais de reflexió.

Intervené la companyia Las Sistars, elles fan la disciplina “mà a mà”, i expliquen que han sentit comentaris sobre la seva figura i la seva representació. S’allunyen de la imatge clàssica dels porters de circ (generalment homes) i es troben amb crítiques per la dissociació dels seus cossos amb els rols que interpreten dins els espectacles. Narren com han viscut l’estereotipació que les ha portat a sentir-se discriminades en els seu període formatiu i ara en el creatiu.

Es parla també de la dificultat de trobar directores dones. Cal pensar com a dones creadores puguin arribar a ser directores. Les poques que hi ha normalment o estan súper ocupades amb els seus projectes o treballant en altres coses perquè no es poden sostenir amb la poca feina que tenen.

La següent intervenció remarca com, a través de les aportacions escoltades a la sala se’n dóna compte que el seu espectacle és altament feminista. Veu que potser ha creat una afinitat amb les companyes de feina que necessitava perquè en la professió del circ estan molt enrere. Creu que els projectes artístics tenen el poder de sensibilitzar a la gent. Hi ha quelcom molt subtil en l’inconscient, amb les paraules que utilitzem amb el comportament, no només quan creem sinó quan ens relacionem en els moments de creació i per això cal estar a gust.  

A l’APCC es pregunten, en el circ qui hi ha l’escenari? Qui està dirigint l’escenari? I per això s’estan fent enquestes de companyies. La presència de les dones és molt menor i sobretot més baix en les companyies que més funcionen i més facturen. També han fet un estudi de públic, i observen que la majoria dels espectacles que van veure de circ a Catalunya quasi tots els artistes a escena eren homes i quasi tots els directors eren homes.

Cal posar atenció i explicar això. I també tenir-ho en compte alhora d’anar a veure espectacles, cal preguntar-nos si hi haurà dones en escena i pensar quin circ recolzem com a públic.  

Entrem en l’àmbit de la representació i l’estereotipació es parla sobre com a vegades et pots sentir desanimada a continuar si no compleixes amb el cànon que hauries de tenir per fer certs rols del circ. Cal pensar en la dramatúrgia dels personatges, què reproduïm en representar certes estètiques.

Ens plantegem alguns reptes. En la creació podem preguntar-nos si en les distribucions dels rols de gènere cal que el protagonista sigui un home o podria ser una dona? Hi tenen cabuda les diversitats de gènere, raça, edat? En la publicitats ens podem preguntar si hem representat als homes i les dones per igual? Si n’hem sexualitzat algun? Fem art per conservar estatus quo o per desafiar aquest estatus quo. Oferim alternatives? Perquè pel que sembla normalment reproduïm els rols. Ens preguntem, com seria ocupar l’espai de les dones en el circ sense reproduir el paper de les dones tradicionals? Representem prototips? Estereotipem?

Sabem que en el circ clàssic els rols són “una cosa” súper estètica, les dones sempre somrients, amb faldilles, els homes forts. Podem ser capaços de trencar això?

Entrem en l’àmbit de la política cultural i es comenta que qui pren decisions en aquest àmbit tampoc no té una consciència sobre la desigualtat de gènere. Igualment passa a les institucions i als projectes, a la central del circ hi ha hagut 5 directors artístics, tots homes, igualment a l’Apcc tots els directors homes, si ens fixem en els premis nacionals de circ més del mateix, i a casa nostra, a l’Ateneu dels 22 Circs d’Hivern només 3 han estat dirigits per dones. 

No obstant, ens conformem amb les quotes? O cal també respondre a les preguntes que ens fèiem abans?

Una de les conclusions és que ocupar l’espai, estar dalt de l’escenari, ja és un acte polític, com a intèrpret i com a creadora. La qüestió és estructural i per això moltes dones no es presenten a certes convocatòries, no trenquen certs rols o no es fan directores perquè tampoc hi ha espai per elles.

Una altra, que aportem des de l’Ateneu, és que cal fer una mirada més transversal i incorporar la mirada feminista a diversos nivells, en la creació, la programació, la representació i per què no, també en l’àmbit tècnic.