3 de juny 2021

Fomentar la inclusió de persones amb discapacitat al circ.

L'Ateneu Popular 9 Barris és l'entitat responsable de desenvolupar la mesura Circ Comunitari del Pla d'impuls del Circ*, una de les onze mesures que des de l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya es van acordar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

"Circ comunitari" és un terme paraigües amb el qual es vol fer referència a un ventall ampli de pràctiques que aspiren a fomentar el desenvolupament de comunitats i a generar impactes en la societat: circ social, creació comunitària des del circ, circ en accions humanitàries, circ en el sistema educatiu formal, etc.

Molts d'aquests projectes contemplen la inclusió social com un dels seus objectius prioritaris: cosa que, en aquest cas, no només entronca amb qüestions relatives a la justícia social o a la no discriminació de les persones per qualsevol mena de condició, sinó també amb la defensa dels drets humans —entre ells, els que salvaguarden l'accés a l'educació artística i a la participació cultural. Drets que, a la pràctica, en moltes ocasions segueixen sense quedar garantits a moltes persones: entre elles, molt sovint, aquelles que tenen alguna discapacitat.

Si una persona, sigui qui sigui, no ha pogut viure l'experiència de practicar un art escènic, ens hauria de sorprendre que no tingui interès a anar al teatre, a un concert, a una carpa de circ? I, a l'inrevés: si aquesta persona no troba referents amb els o les quals identificar-se, segurament li resultarà més difícil imaginar que ella també pot fer allò que ha vist en un espectacle.

Malgrat que a Catalunya han aparegut cada vegada més polítiques, entitats i iniciatives orientades a fomentar la inclusió de les persones amb diversitat funcional en el camp artístic i cultural, així com en el de l'esport, queda molta feina per fer. En l'àmbit del circ, per exemple, la participació de persones amb discapacitats és encara força extraordinària. No només pel que fa a la creació i exhibició d'espectacles, sinó també en les activitats formatives.

Podríem dir que això té a veure amb les condicions d'accessibilitat que poden tenir certs espais de pràctica o d'exhibició, que molt sovint no són aptes per a persones amb mobilitat reduïda; i seria cert. Ara bé, també cal interrogar-se sobre la concepció que tenim d'allò que és el circ —i, per tant, també d'allò que no és—; qüestió que connecta, per extensió, amb la de qui donem per suposat que pot —o no pot— fer circ. Encara més: si volem posar en dubte aquestes convencions, imaginaris i marcs mentals cal que realitzem un exercici de desconstrucció i de revisió dels criteris que guien les accions en el circuit artístic, des del disseny de les programacions a les metodologies que s'empren en les activitats formatives. Tot plegat en favor de fer-les veritablement inclusives i de desmuntar estereotips, prejudicis i lògiques discriminatòries que segueixen instal·lades —sovint de manera inconscient— en la mirada envers les arts i les persones.

Retornant a la mesura d'impuls al Circ Comunitari, el sector va marcar diversos objectius i línies de treball a desenvolupar entre els anys 2020 i 2021. Entre elles hi havia la voluntat de crear una taula de treball per explorar la qüestió de la diversitat funcional en el circ, amb la intenció de generar recursos per afavorir el desenvolupament de pràctiques i projectes inclusius, així com per dotar els equips professionals de coneixements fonamentals i orientacions metodològiques.

En aquest grup de treball participen set persones estretament vinculades a l'àmbit artístic (algunes d'elles amb discapacitat) i amb bagatges complementaris, per tal de fomentar transferències de coneixement entre elles: la dinamització del procés recau en Queralt Prats, impulsora i directora d'ARTransforma; provinents del circ, hi participen Ivette Casanovas, Jordi Mas i David Herrera; amb experiència en altres arts escèniques, el ballarí Francesc Ramírez i l'actriu, ballarina i directora teatral Mercedes Losada, actual presidenta de Liant la Troca; completa el grup la Dra. María José Montilla, investigadora i docent d'INEFC, que és experta en esport i inclusió.

Els materials resultants d'aquest procés es compartiran públicament en jornades que se celebraran a la tardor, així com de forma oberta i gratuïta per internet, de cara a facilitar-ne la difusió i l'accés.

D'altra banda, s'està realitzant un mapa d'entitats i projectes de circ que puguin entrar en aquest ventall ampli que hem anomenat "Circ Comunitari". La intenció d'aquest esforç és donar visibilitat al sector i ajudar a enxarxar-lo, de cara a generar intercanvis de coneixement i construir estratègies d'acció compartides. Si participes en algun projecte que encaixa en aquest perfil i que es realitza a qualsevol punt del territori català, no dubtis a contactar l'investigador Guille Vidal-Ribas, responsable de l'elaboració d'aquest mapa (recerca@ateneu9b.net).

 

*El Pla d’Impuls del Circ 2019-2022 és una iniciativa del Departament de Cultura i l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC). El Pla consta d’onze mesures específiques finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i compta amb aportacions específiques de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Ramon Llull, així com amb la la col·laboració del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, L’Ateneu Popular 9Barris, La Central del Circ, La Vela de L’Estruch, la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC) i Nilak, i la complicitat de diversos municipis, entitats i equipaments de Catalunya. El Pla d’Impuls del Circ té com a objectiu principal crear un escenari d’oportunitats per a la promoció i difusió del circ en la vida cultural, social i econòmica del país i més enllà de les nostres fronteres.