12 de gener 2021

Cossos i transicions al món del circ

Aquest text de Neus Molina és una reflexió-resum de la xerrada realitzada el 20 de novembre en el marc de les activitats realitzades pel 25è aniversari del Circ d'Hivern, amb la col·laboració de l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya. Podeu recuperar la xerrada en el següent vídeo. 

 

Transició

1 f. [LC] Acció de passar més o menys ràpidament d'un estat a un altre, d'un assumpte, idea, etc., a un altre.

Trànsit

1 m. [LC] Pas d'un estat a un altre.

2 m. [LC] Moment crític.

 

Els artistes sempre s'han valgut del cos com eina de i per fer la seva feina. Virtuosisme, risc i fortalesa han estat els trets dels cossos i també del caràcter dels artistes circenses.

Però que passa quan el cos muta, es cansa, es lesiona, s'oblida o envelleix? Els cossos com les persones, i les persones com els cossos travessen camins durant les diferents etapes de la vida. Aquests camins, aquests trànsits, podem veure's com una oportunitat per recomençar o es poden viure com un moment crític acompanyat d'incertesa i angoixa.

Un bon acompanyament psicosocial i espais de debat són claus posar en comú un fet inherent a l'activitat artística: què fer amb el cos fora d’escena? Com entendre col·lectivament els canvis del cos?

El concepte de transició afecta de forma transversal a la vida de l'artista de circ, ja que el trobem a l'etapa de preparació i formació, la de desenvolupament professional i la transició al final de la carrera: on es deixa la disciplina i s'encara la vida laboral cap a tasques diferents. De l’acrobàcia a l’acompanyament tècnic, formatiu o artístic o de l’acrobàcia al pallasso, per citar uns quants exemples de trànsit.

En aquest viatge, que sovint ve motivat per edat, maternitat o fins i tot una lesió, els i les artistes reclamen més formació en tasques annexes al fet artístic. La gestió cultural, aspectes tècnics, formació, distribució o comunicació són camins que l'artista pot transitar sense sortir del seu camp d'acció. En un àmbit com el circ on impera el fes-t'ho tu mateix, herència històrica del circ nòmada, que un artista allunyat dels escenaris orienti i col·labori en els aspectes artístics, d'oficina i de tècnica d'una companyia pot veure's com un avantatge. Qui millor que ell o ella per conèixer i gestionar els ets i uts de la creació? L'experiència aquí és un grau i les companyies ho saben, i els equipaments culturals també.

No obstant això, un dels aspectes que cal tenir en consideració perquè l'artista en trànsit es reinventi, és el de trencar l'estigma per part de les administracions i institucions culturals que diuen que un artista no pot ser un bon gestor cultural fins i tot quan té una formació addicional en aquest camp.

Ara bé, és cert que el circ és un art caracteritzada pels cossos bells, joves i forts?

Sí i No.

Potser a escena calen cossos que dinamitin aquesta mirada, aquest culte a la joventut. Calen companyies joves i emergents, sí, però també cossos envellits i no normatius. Cal una escena més heterogènia on tothom hi càpiga, fins i tot aquells cossos experimentats, menys virtuosos però igual de bells.

Cal un espai, que com el circ, sigui democràtic, col·laboratiu i acollidor per a totes i tots.