29 de febrer 2012

35 Anys d'Ateneu Popular 9 Barris

Sumem les accions culturals transformadores, els espais on es produeixen i la manera com els volem gestionar.

Creiem que en el moment actual, més que fer apologia del projecte de l'Ateneu Popular 9 Barris, el fet d'arribar als 35 anys ens ha de servir per portar-nos a reflexionar sobre els encerts i els errors dels processos socials que estem vivint. Aquí teniu la nostra petita aportació al debat.

En un context de clara recessió econòmica i sobretot ideològica, necessitem ser protagonistes de la sortida a la desfeta d’un sistema en crisi, necessitem espais on evidenciar una altra manera transformadora d’entendre les relacions socials, per demostrar que existeixen alternatives a aquest “caos” interessat.

La Cultura sempre ha estat un recurs per molt necessari per a la expressió col•lectiva, mitjançant la creativitat donem forma a utopies desitjades, ens permetem explicar-nos i donar resposta a fets de difícil comprensió. És aleshores que hi veiem clar i és aleshores que som capaces d’actuar.

Per això és imprescindible que l’autonomia, tant econòmica com política, del fet cultural sigui efectiva, que la llibertat de pensament i d’expressió artística sigui inqüestionable.

El model cultural dels països anglòfons s’està imposant a marxes forçades, sembla que la manera de sortir de la crisi sigui externalitzar, lliurar al capital privat i els lobbys culturals tots el recursos i espais de la cultura. No serà que, sota l’excusa de la crisi, es vol manipular aquesta eina tant preuada per evitar que es generi opinió i moviment crític? I és que temem que si no aconseguim generar una resposta col•lectiva a aquest segrest, tot el procés els hi sigui massa fàcil.

Aquesta operació té també una cobertura política. El concepte de Cultura, allunyada de la participació i com un producte a consumir, ha calat molt en la societat, serà difícil trobar aliats per combatre aquesta posició ideològica, ens caldrà multiplicar les accions i omplir-les de contingut radical, no en va els últims dies hem anat coneixent algunes idees que els conservadors ens van anunciant, “...retallem els grans equipaments i donem suport als espais petits....”, hàbil operació i pura demagògia, volen dir, “deixem el gran negoci de la Cultura en majúscules als lobbys i despullem de contingut la cultura popular i lligada al territori, per buscar prebendes...”. Aquesta transacció del públic al privat només pot ser evitada potenciant el model comunitari. Hem de parlar de i propiciar l’activitat cultural transformadora, la que enfronta idees, la que crea imaginaris i la que cohesiona comunitats, en resum la que genera ideologia crítica davant la conservadora.

La recuperació dels espais culturals per a la comunitat té a Catalunya una expressió molt antiga, i sovint els moviments socials i veïnals, al mateix temps que han lluitat per la recuperació d’una antiga fàbrica o un edifici històric per convertir-lo en un centre cultural, han inclòs l’exigència de gestionar-lo amb independència per part dels mateixos veïns/es. Probablement a cada barri de la ciutat podríem trobar-ne un exemple.

I és que quan s'engega aquest procés, clarament es manifesta la voluntat de participar, més enllà del fet d’obtenir un espai nou. Com en tot, hi ha derrotes i victòries, però si mirem la història de les lluites urbanes veurem que hi ha exemples que demostren aquest fet, i que han esdevingut pols d’atracció cultural importants, transformadors i perdurables, en molts casos emmirallats en el moviment obrer de principis del segle XX tant important per la història de la nostra col·lectivitat.

Bastim els projectes des de dues fonts. Parlem d’autogestió de recursos públics per radicalitzar la democràcia i també de generació de recursos propis que assegurin l’autonomia, hem d’afrontar amb claredat aquest tema, té a veure amb el contingut del discurs i el projecte social que defensem i també amb com ordenem els recursos per fer-lo viable.

Si “relliguem”, mai més ben dit, aquests tres conceptes, els fets culturals transformadors, els espais on es produeixen i la manera com els volem gestionar, podrem incidir en tot el procés propiciant la transformació qualitativa de la nostra comunitat, i parlem de comunitat perquè cada cop és més important parlar del comú, d’allò que ens és essencial i que volem que sigui per a totes i de tots, la cultura propera i arran de territori ens ho facilitarà.

A qualsevol iniciativa que potenciï la coordinació de projectes comuns i que multipliqui el ressò de les seves accions culturals és important fer-li costat, vénen temps de cooperació si volem veure-hi clar, els projectes han de ser compartits i generats entre moltes a l’hora.

Segurament aquests són els principals aprenentatges dels 35 anys de projecte Ateneu Popular 9 Barris, independentment de si parlem de la formació a les nostres escoles de circ, o de la producció d'espectacles, ja sigui posant l'accent en la vesant més artística o la més social.

La cooperació, el compromís i l’autonomia, tant presents avui com en aquelles companyes que varen entrar a la planta asfàltica un gener de 1977.