4 de gener 2018

12 mesos, 12 històries.

 

Comencem el projecte 12 mesos, 12 històries. De gener a desembre de 2018 entrevistarem a professionals del circ social d'arreu, recollint diferents realitats i experiències amb la intenció de donar veu i visibilitat a la gent que treballla sobre el terreny.

Les entrevistes les publicarem en català i castellà (al final trobareu l'altre versió). 

 

Andrea Martínez: professional de circ social del mes de gener.

Andrea és animadora sociocultural, artista de circ, trombonista, i formadora de circ social. Ha viatjat per diferents països i ciutats a través de la xarxa EYCO, i de la FEECSE. En l'actualitat treballa com a formadora en Circ Menut i en l'Associació Cultural Esplai de Circ a Arenys de Munt (Catalunya) i com a artista en les companyies Masnou Orleans Jazz Band i ZeroCirc.

 

Vivim en l'era de les noves tecnologies. Pots fer una BIO teva en 140 caràcters. Com un tuit.

Vaig néixer a Barcelona, ​​formadora de circ i circ social, música i artista de circ. Curiosa, crítica, ingènua, apassionada, boja, atrevida, prudent, de vegades petita i insegura, a estones gran i decidida, sempre creixent.

 

Què és per a tu el circ social? Una definició?

Un art d'intervenció social, un art de transformació, un mitjà d'expressió. Un àmbit que serveix per socialitzar, compartir, créixer i desenvolupar-se com persones usant el circ com a eina de partida.

El circ és social per naturalesa, incideix en la persona, en el grup, en l'entorn, en la comunitat, ja que en la seva pràctica mateixa van implícites moltes característiques i valors que vol transmetre el circ educatiu en general i que comparteix amb el camp del circ social en concret. Fomenta el creixement personal, estimula l'aprenentatge i la superació, gestiona els límits i les pors, fomenta la relació de confiança amb un mateix i el grup, estimula la creativitat i el pensament crític i és un canal d'expressió i reivindicació.

És també un procés d'aprenentatge de tècniques de circ que s'apodera a les persones, les fa més fortes, més crítiques i més conscients de la realitat en què viuen i com millorar-la.

 

I et dediques a això per què ...

Vaig buscar molt fins a trobar-me (per sort) amb el circ, un camí de creixement, transformació, de llibertat, de cultura i art de vida. Quan vaig entrar en contacte amb la vida circense, vaig descobrir un món ple de possibilitats, un món en què les persones poden expressar-se, relacionar-se i conèixer-se amb altres mirades, des de la llibertat, des de la integració, el respecte i la col·laboració.

El fet d'haver passat per centres socials, el món de l'okupació, en què la força de l'autogestió generava espais alliberats, de reivindicació i lluita social, d'art combatiu, de circ anàrquic, i molt més... em va fer creure que existeixen mons en els quals estan per sobre les persones, la humanitat, l'art i la cultura de la llibertat. Vaig començar amb l'art de carrer i els malabars de foc, viatjant i fent carrer. Després vaig comprendre que el circ es podia estudiar.

Estava estudiant Animació sociocultural i vaig pensar que connectar els dos mons podia ser una gran eina d'intervenció socioeducativa, que té molts atractius des de la seva diversitat i risc, i que genera en els qui el practiquen un creixement i transformació que ajuda a canalitzar i a construir noves realitats i llibertats. Vaig voler aprendre circ per a usar-lo com a eina d'intervenció educativa, de transformació social i d'expressió artística. M'apassiona ensenyar i despertar la curiositat per aprendre des de la il·lusió, diversió, respecte i diversitat.

El circ com a art té força, risc, equilibri, habilitat, les persones que el practiquen són capaços de fer coses impossibles, increïbles, i sempre sorprèn amb les seves propostes, més clàssiques, o més contemporànies, als més grans i petits, despertant en ells aquell nen o nena que és capaç de viatjar a una altra realitat. Un món màgic que et fa creure que tot és possible. Bellesa, sensibilitat, destresa, il·lusió, màgia, emoció, relació, equip, expressió, autogestió .... i mooolt més.

Em vaig enamorar d'ell!

 

En l'actualitat, ¿treballes en alguna cosa relacionada amb el circ social?

Des de l’Esplai de Circ i Circ Menut, realitzem  activitats puntuals i coordinem activitats de formació d'àmbit social, amb un perfil d'alumnes concrets adaptant l'activitat al perfil del grup.

A la nostra escola treballem la inclusió de persones de diversitat funcional en grups "normalitzats". La nostra metodologia d'aprenentatge part de bases similars al circ social, on prioritzem el creixement personal i l'aprenentatge de tècniques de circ des del respecte, la solidaritat i companyonia.

Actualment no formo part de cap projecte continuat de circ social, recentment he coordinat, realitzat i co-dirigit el projecte Com(m)moure's, una intervenció educativa en l'Institut Salvat Papasseit de la Barceloneta i la Central del Circ, amb cofinançament de la Caixa. Van ser 6 mesos de formació i creació, en el qual es va presentar un espectacle final, el qual es va quedar a la central i no va poder ser rodat per altres llocs. Una experiència increïble que no ha pogut tenir continuïtat per falta de finançament.

Des de l’Esplai de Circ i Circ Menut, vam realitzar activitats puntuals amb un perfil d'alumnes concrets, i en la nostra escola treballem la inclusió de persones de diversitat funcional en grups "normalitzats". La nostra metodologia d'aprenentatge part de bases similars al circ social, on prioritzem el creixement personal i l'aprenentatge de tècniques de circ des del respecte, la solidaritat i companyonia.

Formo part de la Federació d'Escoles de Circ Socioeducatiu, la FEECSE, on es tracta el circ des dels àmbits educatiu i social. Des d'aquesta Plataforma formem part de European Youth Circus Organization - EYCO  on tenim un contacte internacional per a la formació de formadors i altres accions.

 

Què creus que necessita el circ social com a sector professional?

En general, el circ necessita ser més considerat, més reconegut, tenir més suports i vies de finançament per desenvolupar projectes a llarg termini i que tinguin continuïtat, i no només siguin un pegat puntual que després generen buits o serveixen per posar-se medalles. Que es permeti professionalitzar el sector, creant formacions reconegudes, creant figures professionals que permetin desenvolupar-se com a sector. Que la figura del formador circense sigui valorada, en l'àmbit social, educatiu i artístic, i que els formadors tinguin competències tècniques i pedagògiques per utilitzar les eines adequades. I també que se li donin més oportunitats al circ perquè s'expandeixi en àmbits variats, i que les institucions es comprometin a complir programes i demandes del sector.

 

Què milloraries de la formació que rebem les professionals del circ social?

Milloraria el que haguessin més formacions accessibles adaptades a diferents àmbits i amb transversalitat de continguts. Que tinguessin més durada i es contemplessin les formacions i titulacions que hi ha per analitzar necessitats i realitats. Que es poguessin trobar finançaments per a poder realitzar, millorar i professionalitzar el sector. I que els formadors de formadors puguin reciclar-se i es busquessin perfils i experiències diverses per aprendre d'altres formes de fer.

 

La idea d'aquestes entrades és visibilitzar a altres professionals del circ social, tens algunes de referència o alguna cosa que ens vulguis explicar ...

Primer agrair l'oportunitat de ser visible, de poder explicar la meva experiència i creença en el circ socioeducatiu. Quan em va despertar la curiositat per aquest món del circ socioeducatiu, vaig tenir moltes dificultats per trobar formació, ja fos en l'àmbit pedagògic com social. A la península, poques ofertes hi havia en aquesta matèria, i va ser en entrar en contacte amb formacions amb Giocolieri e Dintorni, i xarxes europees com EYCO - Eropean Youth Circus Organisation i Caravan - xarxa europea de Circ Social, on vaig veure que fora d'aquest país , el circ, a tots els nivells, té molta més presència i està molt més valorat.

Arran de formar-me fora i participar de la xarxa EYCO, vaig descobrir moltes escoles, projectes, formadores i persones que creuen en el circ com a art, com a eina d'educació i transformació. Va ser molt gratificant (alhora que trist) veure que existien aquestes xarxes en què poder inspirar-nos, formar-nos, reciclar-nos, i sobretot treballar en xarxa, fer pinya, i alhora veure que al nostre país, el valor cap a l'educació i la cultura circense estava i està molt "mal-tractat".

Veient la necessitat i demanda del sector, vam començar a crear la FEECSE - Federació d'Escoles de Circ socioeducatives. Una xarxa estatal formada per escoles, associacions que treballen en àmbit de circ jove, en la qual a més de visibilitzar i conèixer més projectes dels que pensàvem, vam treballar per donar més reconeixement al nostre sector, vam compartir formacions i bones pràctiques, i participem d'intercanvis juvenils amb escoles estatals i internacionals.

Un altre esment que vull fer, és l'existència de la Trobada de Circ Social de Acirkaos, que se celebra bianualment a Menorca, en el qual hi ha seminaris en matèria de circ social, tallers amb joves que provenen de cases d'acollida i centres de diversitat funcional, i té participació nacional i internacional. Una trobada per formar-se, debatre i compartir projectes de circ social amb el qual col·laboro des dels seus inicis, i del que he après d'una altra maneres de fer.

Voldria compartir i agrair que vaig tenir la sort de trobar-me amb formadorxs i mestrxs, que han compartit i han estat molt generosos, transmetent un esperit i passió per l'ensenyament artístic i social, que avui en dia m'inspira i acompanya.

I per acabar, voldria demanar que si s'escoltés més el que expliquen i comparteixen els infants, joves i les persones que practiquen circ es veuria amb més claredat el procés, els vincles i els resultats dels projectes. D'aquesta manera més persones creurien en ell. 

Gràcies per creure en el que fem !!

 

[CAST]

Andrea Martínez es la profesional de circo social del mes de enero.

Andrea es animadora sociocultural, artista de circo, trombonista, y formadora de circo social. Ha viajado por diferentes países y ciudades a través de la red EYCO, y de la FEECSE. En la actualidad trabaja como formadora en Circ Menut y en la Associació Cultural Esplai de circ en Arenys de Munt (Cataluña) y como artista en las compañías Masnou Orleans Jazz Band y ZeroCirc.

 

Vivimos en la era de las nuevas tecnologías. Puedes hacer una BIO de ti en 140 caracteres. Como un tuit.

Nací en Barcelona, Formadora de circo y circo social, música y artista de circo. Curiosa, crítica, ingenua, apasionada, loca, atrevida, prudente, a veces pequeña, a ratos grande, siempre creciendo.

 

¿Qué es para ti el circo social? ¿Una definición?

Un arte de intervención social,  un arte de transformación, un medio de expresión. Un ámbito que sirve para socializar, compartir, crecer y desarrollarse como personas usando el circo como herramienta de partida.

El circo es social por naturaleza,  incide en la persona, en el grupo, en el entorno, en la comunidad,  ya que en su práctica misma van implícitas muchas características y valores que quiere transmitir el circo educativo en general y que comparte con el campo del circo social en concreto. Fomenta el crecimiento personal, estimula el aprendizaje y la superación, gestiona los límites y los miedos, fomenta la relación de confianza con uno mismo y el grupo, estimula la creatividad y el pensamiento crítico y es un canal de expresión y reivindicación. 

Es también un proceso de aprendizaje de técnicas de circo que apodera a las personas, las hace más fuertes, más críticas y más conscientes de la realidad en la que viven y como mejorarla. 

 

Y te dedicas a esto por qué…

Busqué mucho  hasta encontrarme (por suerte) con el circo, un camino de crecimiento, transformación, de libertad, de cultura y arte de vida. Cuando entré en contacto con la vida circense, descubrí un mundo lleno de posibilidades, un mundo en el que las personas pueden expresarse, relacionarse y conocerse con otras miradas, desde la libertad, desde la integración, el respeto y la colaboración.

El haber pasado por centros sociales, el mundo de la okupación, en el que la fuerza de la autogestión generaba espacios liberados, de reivindicación y lucha social, de arte combativo, de circo anárquico, y mucho más.... me hizo creer que existen mundos en los que están por encima la humanidad, el arte y la cultura de la libertad.  Empecé con el arte de calle y los malabares de fuego, viajando y haciendo calle. Luego comprendí que el circo se podía estudiar.

Estaba estudiando Animación sociocultural y pensé que conectar los dos mundos podía ser una gran herramienta de intervención socioeducativa, que tiene muchos atractivos desde su diversidad y y riesgo, y que genera en quienes lo practican un crecimiento y transformación que ayuda a canalizar,  a transformar y construir nuevas realidades y libertades. Quise aprender circo para usarlo como herramienta de intervención educativa, de transformación social y de expresión artística. Me apasiona enseñar y despertar la curiosidad para aprender desde la ilusión, diversión, respeto y diversidad.

El circo como arte tiene fuerza, riesgo, equilibrio, habilidad, las personas son capaces de hacer cosas imposibles, increíbles, y siempre sorprende con sus propuestas, más clásicas,  o más contemporáneas, a los más grandes y pequeños, despertando en ellos aquél niño o niña que es capaz de viajar a otra realidad. Un mundo mágico que te hace creer que todo es posible. Belleza, sensibilidad, destreza, ilusión, magia, emoción, relación, equipo, expresión, autogestión....y muuucho más.

Me enamoré de él!

 

En la actualidad, ¿trabajas en algo relacionado con el circo social?

Actualmente no formo parte de ningún proyecto continuado de circo social, recientemente he coordinado, realizado y co-dirigido el proyecto Com(m)moure's, una intervención educativa en el Insituto Salvat Papasseit de la Barceloneta y la Central del Circ, con cofinanciación de la Caixa. Fueron 6 meses de formación y creación, en el que se presentó un espectáculo final, el cual se quedó en la central y no pudo ser rodado por otros lugares. Una experiencia increíble que no ha podido tener continuidad por falta de financiación.

Desde el Esplai de Circ y Circ Menut, realizamos actividades puntuales con un perfil de alumnos concretos, y en nuestra escuela trabajamos la inclusión de personas de diversidad funcional en grupos “normalizados”. Nuestra metodología de aprendizaje parte de bases similares al circo social, donde priorizamos el crecimiento personal y el aprendizaje de técnicas de circo desde el respeto, la solidaridad y compañerismFormo parte de la Federacion de Escuelas de Circo SocioEducativo, la FEECSE, donde tratamos el circo desde los ámbitos educativo y social. Des de esta Plataforma formamos parte de European Youth Circus Organization - EYCO donde tenemos un contacto internacional para la formación de formadores y otras acciones¿Qué crees que necesita el circo social como sector profesional?

En general, el circo necesita ser más considerado, más reconocimiento, más apoyos y vías de financiación para desarrollar proyectos a largo plazo y que tengan continuidad, y no solo sean un parche puntual que luego generan vacíos o sirven para ponerse medallas. Que se permita profesionalizar el sector, creando formaciones reconocidas, creando figuras profesionales que permitan desarrollarse como sector. Que la figura del formador circense sea valorada, a nivel social, educativo y artístico, y que los formadores tengan competencias técnicas y pedagógicas para usar las herramientas adecuadas. Y también que se le den más oportunidades al circo para que se expanda en ámbitos variados, y que las instituciones se comprometan a cumplir programas y demandas del sector.

 

¿Qué mejorarías de la formación que recibimos las profesionales del circo social?

Mejoraría el que hubieran más formaciones accesibles adaptadas a distintos ámbitos y con transversalidad de contenidos. Que tuvieran más duración y se contemplaran las formaciones y titulaciones que hay para analizar necesidades y realidades. Que se pudieran encontrar financiaciones para poder realizar, mejorar y profesionalizar el sector. Y que los formadores de formadores puedan reciclarse y se buscaran perfiles y experiencias diversas para aprender de otras formas de hacer.

 

La idea de estas entradas es visibilizar a otros profesionales del circo social, tienes algunas de referencia o algo que nos quieras contar…

Primero agradecer la oportunidad de ser visible, de poder contar mi experiencia y creencia en en el circo socioeducativo. Cuando me despertó la curiosidad por mundo del circo socioeducativo, tuve muchas dificultades para encontrar formación, ya fuera a nivel pedagógico como social. En la península, pocas ofertas había en esta materia, y fue al entrar en contacto con formaciones con Giocolieri e Dintorni,  y redes europeas como EYCO - Eropean Youth Circus Organisation y Caravan - red europea de Circo Social,  donde vi que fuera de este país, el circo, a todos los niveles, tiene mucha más presencia y está mucho más valorizado.

A raíz de formarme fuera y participar de la red EYCO, descubrí muchas escuelas, proyectos, formadoras y personas que creen en el circo como arte, como herramienta de educación y transformación. Fue muy gratificante (a la vez que triste) ver que existían esas redes en las que poder inspirarnos, formarnos, reciclarnos, y sobretodo trabajar en red, hacer piña, y a la vez ver que en nuestro país, el valor hacia la educación y la cultura circense estaba y está muy “mal-tratado”

Viendo la necesidad y demanda del sector, empezamos a crear la FEECSE - Federación de Escuelas de Circo SocioEducativas. Una red estatal formada por escuelas, asociaciones que trabajan en ámbito de circo joven, en la que a parte de visibilizar y conocer más proyectos de los que pensábamos, trabajamos para dar mayor reconocimiento a nuestro sector, compartimos formaciones y buenas prácticas, y participamos de intercambios juveniles con escuelas estatales y internacionales.

Otra mención que quiero hacer, es la existencia del Encuentro de Circo Social de Acirkaos, que se celebra bianualmente en Menorca, en el cual hay seminarios en materia de circo social, talleres con jóvenes que provienen de casas de acogida y centros de diversidad funcional, y tiene participación nacional y internacional. Un encuentro para formarse, debatir y compartir proyectos de circo social con el que colaboro desde sus inicios, y del que he aprendido de otra formas de hacer.

Quisiera compartir y agradecer que tuve la suerte de encontrarme con formadorxs y maestrxs,  que han compartido y han sido muy generosos, transmitiendo un espíritu y pasión por la enseñanza artística y social, que hoy en día me inspira y acompaña.

Y para acabar, quisiera pedir que si se escuchará más lo que cuentan y comparten los niñxs, los jóvenes y las personas que practican circo se vería con más claridad el proceso, los vínculos y los resultados de los proyectos.  De esta manera más personas creerían en él.

Gracias por creer en lo que hacemos!!